unes ressenyes ràpides

Aquest novembre tenim uns temes que no podem ignorar:

- el cometa ISON (C/2012 S1) s’aproxima al sol (màxima aproximació esperada el 28-nov-2013), ara mateix a Virgo, però està patint severes transformacions en els darrers dies, com multiplicar per 10 la seva lluminositat en pocs dies. Ningú sap del cert quin futur tindrà aquest objecte. Abans d’aixecar-se el sol, el podem veure amb uns prismàtics, cap a l’est. Divendres podrem veure mercuri, saturn i l’ISON ben a la vora. Mentrestant, mireu aquí per un model interactiu , i aquí per unes explicacions de la NASA., i aquí per les de Sky&Telescope.

- dilluns 17-nov s’enlaira des d’EEUU el satèlit MAVEN, que s’encarregarà al setembre 2014 de fer de satèlit meteorològic a Mart. Vegeu aquest interessant video de 33 minuts de la NASA al youtube (en castellà!) explicant alguns detalls de la missió.

- el company Josep Monsó ha obert un blog de les seves fotos , cosa que ens permet posar-ne un enllaç a la columna de la dreta d’aquest web.

 

 

Eclipsi parcial del sol – 3 nov 2013

Sabent que l’hora per veure l’eclipsi des de Manresa eren entre les 13:00 i les 14:00, aproximadament, fa una estona he disposat el següent muntatge:

Fotografiant el menys oblicuament possible el paper on es projecta el sol, ha sortit la següent imatge:

on s’aprecien algunes taques solars, a més del troç del disc de la lluna a la part superior.

Com es veu l'ombra de l'eclipsi

 Per més detalls: http://eclipse.gsfc.nasa.gov/OH/OH2013.html(»cat) i earthsky-eclipses

 

Què hi haurà aquest juny-2013

(transcripció del video original a NASA-videos)

¿Què passa al juny. Un trio planetari al vespre, a més d’asteroides es pot veure.

Hola i benvinguts. Sóc la Jane Houston Jones, del Jet Propulsion Laboratory de la NASA a Pasadena, Califòrnia.

El mes comença amb un magnífic trio de planetes: Mercuri, Venus i Júpiter, baix a l’horitzó a l’oest/nord-oest. A mida que avança el mes, Júpiter llisca cap al capvespre mentre que Mercuri i Venus s’eleven alt en el cel.

L’asteroide 1998 QE2, que va passar vora la Terra el 31 de maig, és visible en el cel nocturn només a través de telescopis de mida mitjana o gran.

Els astrònoms aficionats que miren cap a la constel·lació de Lliura i Ofiuc la primera setmana de juny podran veure’l com es mou un diàmetre de lluna plena en una hora i mitja.

L’11 de juny podríem presenciar el retorn d’una pluja de meteorits rars anomenats Delfínides Gamma, irradiant des de la diminuta constel·lació del Dofí (amb forma de dofí). La millor part del cel per observar és en general una àrea de prop de 30 graus des del punt de la pluja radiant.

Els quatre primers asteroides descoberts, Ceres, Vesta, Pallas i Juno, són visibles aquest mes i són tots sobre la magnitud 8 o 9, que requereixen binoculars o telescopis. Aquests són asteroides del cinturó principal. Això vol dir que orbiten només a la zona entre Mart i Júpiter, pel que no suposen una amenaça per a la Terra. Ceres i Vesta es poden trobar prop de les estrelles de la constel·lació dels Bessons. Pallas només és visible des de l’hemisferi sud abans de l’alba d’aquest mes. Juno es troba entre les estrelles d’Aquari, igual que l’asteroide Bamberga . L’asteroide 324-Bamberga és el 15è asteroide més gran pel seu diàmetre, però va ser un dels últims grans asteroides a ser descobert: gairebé un centenar d’anys després dels quatre primers, que van ser descoberts en la dècada de 1800.

Completeu el mes amb un viatge fora de la ciutat. A final de mes, la lluna no s’aixecarà fins a la mitjanit, i tindreu una gran vista de la Via Làctia sortint per l’est, travessant el cel d’horitzó a horitzó.

Podeu llegir les notícies i destacats sobre asteroides a jpl.nasa.gov/asteroidwatch

I podeu conèixer sobre totes les missions de la NASA a www.nasa.gov.

Què hi haurà aquest maig-2013

(transcripció del video original de NASA-videos)

¿Què hi ha al maig. Constel·lacions de primavera com objectius científics que podeu veure.

Hola i benvinguts. Sóc la Jane Houston Jones al Jet Propulsion Laboratory de la NASA a Pasadena, Califòrnia.

Maig és un mes ideal per veure una bella col·lecció de constel·lacions amb els vostres propis ulls i veure objectes estudiats per naus espacials i telescopis de la NASA.

Utilitzeu la Lluna per ajudar a localitzar les constel·lacions d’aquest mes.

El 13 de maig la lluna creixent està entre els ‘peus’ dels Bessons. Les estrelles Pollux i Castor marquen els caps dels bessons.

La Nebulosa Esquimal, estudiada pel Telescopi Espacial Hubble de la NASA, és un objecte molt bo per veure a través de petits telescopis.

Del 14 al 17 la Lluna passa pel bonic Cúmul del Rusc situada a la constel·lació de Càncer en forma de Y.

Els primers planetes que es troben orbitant estrelles similars al Sol en un cúmul d’estrelles van ser trobats al Cúmul del Rusc per astrònoms finançats per la NASA utilitzant el Smithsonian Astrophysical Observatory a Arizona.

Els dies 18 i 19 es troba la Lluna a prop de les potes del Lleó.

Un trio de galàxies a Leo ha estat àmpliament estudiat per molts telescopis, incloent Visual Survey Telescope de l’Observatori Europeu del Sud.

Aquest trio – M-65, M-66 i NGC-3628 – és un objectiu popular per als astrofotògrafs aficionats, també.

El dia 22 es troba la lluna a prop de la constel·lació de Virgo en forma de V – i Saturn.

El telescopi Palomar va observar una cadena de galàxies al cor del Cúmul de Virgo, un altre blanc popular, però difícil, d’astrònoms aficionats anomenat Cadena de Markarian.

Molt a prop es troben les constel·lacions Cygnus i Lyra, la llar de la Kepler Habitatge Planet Search Grid (quadrícula Kepler per la cerca de planetes habitables), on els planetes habitables més petits van ser descoberts a l’abril.

Podeu veure una col·lecció d’imatges de l’espai preses per telescopis de la NASA a www.jpl.nasa.gov/spaceimages.

I podeu aprendre més sobre totes les missions de la NASA a www.nasa.gov.

 

Què hi haurà aquest abril-2013

(transcripció del video original a NASA-videos)

Què hi ha de nou a l’abril. Els anells de Saturn ben oberts. I l’avistament de meteors són entorits per la lluna.

Hola i benvinguts. Sóc Jane Houston Jones NASA’s Jet Propulsion Laboratory a Pasadena, Califòrnia.

El brillant i daurat Saturn s’aixeca alvespre a principis de mes. Mireu baix al sud-est per sota de Spica, la brillant estrella de Verge.

El pol nord de Saturn està inclinat cap a la Terra, donant la millor vista dels anells des de 2006. Els anells estan inclinats 18 graus i acabaran a 22 graus finalitzant l’any.

A través d’un telescopi veurue la tempesta tipus remolí que la nau espacial Cassini de la NASA veu des d’un punt de vista molt més proper.

La Cassini es troba en una fase en ‘inclinació’ de la missió, és a dir, la seva òrbita està inclinada per tal de creuar els pols en comptes de l’equador. Aquesta fase es prolongarà fins al març de 2015. La fase inclinada ens donarà punts de vista dels pols de Tità, la lluna més gran de Saturn, i el mateix Saturn, i millors vistes dels anells de Saturn.

Aquest abril, la Cassini fa seu sobrevol numero 91 de Tità, aquesta vegada fent un mostreig detallat de l’atmosfera.

Heus aquí un resum de visualització d’esdeveniments per marcar en el vostre calendari.

El 4 d’abril Comet PanSTARRS passa per M-31, la gran galàxia d’Andròmeda. Aquest serà visible només a través de telescopis, si de cas.

Júpiter comença el mes a mitja alçada en el cel de l’oest al capvespre, però baixa a 20 graus sobre l’horitzó a final de mes.

El 13 d’abril la lluna s’uneix als grups d’estrelles boniques de Taure: les Plèiades i les Híades. I Júpiter s’hi uneix la nit següent, el 14.

La pluja d’estels (meteors) Lírides té eñ seu màxim el 22 d’abril, però una lluna brillant farà malbé la vista.

El 25 de Saturn apareixerà a l’angle superior esquerre de la lluna.

Després de l’oposició el 28 d’abril, quan està més proper a la Terra, Saturn estarà en el seu moment més brillant i més gran a través d’un telescopi a la tarda.

Podeu obtenir més informació sobre la missió Cassini Solstice a saturn.nasa.gov.

I podeu conèixer tot sobre totes les missions de la NASA a www.nasa.gov.

 

Condicions per a la vida a mart

Avui, 12-3-2013, s’han publicat unes dades possiblement espectaculars del Curiosity respecte de recents treballs de prospecció.

L’anàlisi de les mostres de pols recollida durant el mostreig de roca mitjançant perforació (amb una broca de 20mm), demostra que hi havien condicions per a la vida.

En concret, s’ha trobat presència de sofre, nitrogen, hidrogen, oxigen, fòsfor i carboni, tots essencials per la vida.

Vegeu aquests links de la NASA: Curiosity Mission i JPL.

 

Què hi haurà aquest març-2013

(transcripció del video original en anglès)

Què hi ha de nou al març. Un brillant cometa al cel del capvespre.

Hola i benvinguts. Sóc Jane Houston Jones del Jet Propulsion Laboratoryde la NASA a Pasadena, Califòrnia.

El primer dels dos cometes potencials d’aquest any és visible aquest mes per a aquells que poden veure l’horitzó de l’oest.

El PanSTARRS serà el cometa brillant visible a latituds mitjanes de l’hemisferi nord.

Si esteu a la latitud 40 graus nord, que inclou Salt Lake City, Lincoln, Nebraska i New York City, podreu veure el cometa a uns 10 graus per sobre de l’horitzó. Si esteu observant des de més al sud, el cometa estarà uns graus més baixa i més a prop de l’horitzó.

El 5 de març el cometa desapareix sota l’horitzó 15 minuts després de la posta del sol. Però el dia 10, tindreu tota una hora després de la posta del sol per veure-ho.

El 12 de març la lluna creixent serà visible a la dreta del cometa.

Mireu de nou el dia 13, quan la lluna estarà per sobre del cometa.

A l’abril i maig, el cometa s’esvaeix una mica, però aleshores serà visible més alt en el cel.

La brillantor total PanSTARRS ha de ser de magnitud 3, que és una mica diferent de la magnitud d’una magnitud de 3 estrelles perquè la llum del cometa s’estén sobre una àrea més gran.

Intenteu utilitzar binoculars en primer lloc, fins i tot si teniu un telescopi, ja que el cometa es troba tan a prop de l’horitzó.

Si veieu l’estel, seguiu mirant després que passi sota l’horitzó i podreu veure la cua per sobre de l’horitzó.

La missió EPOXI de la NASA va capturar algunes imatges d’un cometa diferent, l’ISON, a finals de gener. Aquest estel podria oferir vistes espectaculars pels espectadors de la Terra cap al final de l’any.

I la Rosetta, una missió internacional amb el suport dels EUA i de instruments de la NASA, està en una missió de 10 anys per enganxar-se al cometa 67 P Churyumov-Gerasimenko, o CG, per abreujar.

La Rosetta serà la primera nau a aterrar suaument en un cometa i acompanyar-lo mentre re-entra al sistema solar interior.

Aquest mes, Júpiter segueix estant alt en el cel al capvespre, i Saturn s’aixeca tard a la nit.

Per més informació sobre totes les missions de la NASA, visiteu www.NASA.gov.

 

Més info a:

web de la Nasa per al seguiment d’asteroides i cometes

 

L’asteroide 2012 DA14 no serà meteorit

2012DA14Ara per ara, és clar. És a dir, no s’estavellarà a la terra aquest divendres 15-feb-2013. És segur, però, que aquest pas tant proper de la terra li provoqui canvis orbitals tals que, en un proper encontre, potser sí que passa més a prop (o no..: podria ser el 15 Feb 2046 ?, veure aquí).

De fet, i donada la proximitat del pas d’aquest asteroide, les seves dades orbitals van essent ajustades de dia en dia, gràcies a l’acumulació de noves observacions, i per tant millor precisió.

El 2012 DA14 va ser descobert per l’observatori de La Sagra, operat per l’Observatori de Mallorca,…

VEURE L’ARTICLE SENCER A LA GALERIA TEMÀTICA, AMB ACTUALITZACIONS

Què hi haurà aquest febrer-2013

(transcripció del video original en anglès)

Què hi ha de nou al febrer. Un sobrevol d’asteroides i cometes i les vistes prèvies d’un planeta.

Hola i benvinguts. Sóc la Jane Houston Jones del Jet Propulsion Laboratory de  la NASA a Pasadena, Califòrnia. Aquest febrer és un mes ideal per veure Mercuri, el planeta més petit i el més ràpid en moviment. Mercuri arriba al seu punt més alt sobre l’horitzó durant la posta de sol el 16 de febrer, apareixent a 18 graus sobre l’horitzó.

Del 6 de febrer fins al 10, veureu Mercuri i Mart a menys de 10 graus sobre l’horitzó just després del capvespre. La lluna s’uneix a la desfilada el dia 11, com una mitja lluna feble per sobre dels dos planetes (a Catalunya veurem la màxima aproximació el dia 8, cap a les 18:00, estant a 15º d’altura, però s’amagaran en 1 hora sota l’horitzó).

El 15 de febrer un petit asteroide anomenat 2012 DA-14 ens passa a la vora, a menys de 30.000 quilòmetres de la Terra. No representa cap amenaça per a nosaltres. I serà un objecte difícil de veure, de magnitud 8. La seva màxima aproximació serà sobre l’est d’Europa, al vespre,  i a Àsia i a Austràlia, on serà a  l’alba. Observadors dels Estats Units podran observar – a través d’un telescopi, i amb dificultat – diverses hores més tard, d’una magnitud molt feble 11.1 a les 7 pm hora Est i una magnitud encara més feble de 12.5 a les 10 pm hora del Pacífic.

Podreu trobar la informació més recent sobre l’aproximació més propera de l’asteroide al lloc web de la NASA: www.NASA.gov.

Molt més fàcil de veure, i més bella, la Lluna és baix a l’esquerra de Saturn a l’alba del 3 de febrer. I la lluna i Júpiter semblen estar prop de nou el dia 18 (a Catalunya, veurem Saturn a l’esquerra i amunt de la lluna, des de la 01:30 de la matinada fins la sortida del sol, no superant els 30º sobre l’horitzó).

No hi ha estels brillants aquest mes. Però el cometa Pan-Starrs serà visible al març prop de la frontera entre Peixos i Balena, quan arriba a una magnitud de u o zero o fins i tot més brillant.

Si encara no ets un membre del seu club d’astronomia local, aquest és l’any per participar-hi. Definitivament, veureu alguns estels febles a través dels telescopis del club en les sortides d’observació i aprendreu el cel nocturn.

Per més informació sobre totes les missions de la NASA, visiteu www.NASA.gov.

 

 

Per més info dell 2012DA14: http://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?sstr=2012%20DA14&orb=1

 

 

Plasma capilar al sol

En una missió del programa basat en coets tipus “Sounding Rocket” (de sondatge, per a micromissions de curta durada, d’anada i tornada), s’ha pogut avançar en només 5 minuts en uns coneixements de la física del sol que han revolucionat la que ja es coneixia. 

Concretament, al juliol-2012 es va enviar a l’alta atmosfera el Hi-C, un telescopi solar d’altíssima resolució, de 24m de focal (0,2 segons d’arc per pixel, uns 200km al sol), que ha analitzat l’entorn d’una de les taques d’aquell dia i les flamarades que va produir. De fet, les dades de la missió respecte el lloc a enfocar es van establir el mateix dia del llançament, un cop escollit l’objectiu més favorable.

En els 350 segons de video enregistrat, s’han capturat les imatges de més resolució mai capturades d’una flamarada. S’hi pot intuir el mecanisme que fa que la corona estigui entre 50 i 100 vegades més calenta que la superfície solar. S’han trobat unes estructures que recorden unes trenes de cabell solar constituides de plasma, i que segueixen les línies de camp magnètic tempestuós en el moment de la flamarada.

El següent video mostra una comparativa de la filmació del Hi-C amb l’instrument AIA del ja veterà SDO, on claramanent es veu la millora de resolució.

 

 

 

La tecnologia basada en aquests coets es va iniciar cap als 1990, i permeten fer una captura de dades des de l’alta atmosfera, mitjançant coets molt més petits i barats que un Apollo o Titan, però més gran que un coet pirotècnic. Són coets d’anada i tornada, de vol curt – uns minuts -, i carregats d’instrumentació específica per a la missió, i que tornen a terra caient amb paracaigudes.

Al següent enllaç a la NASA, es poden trobar més detalls i imatges del tema:

http://www.nasa.gov/topics/solarsystem/features/hic-briefing-materials.html

Aquest document pdf explica algún detall del telescopi.

Altres enllaços: a ScienceDaily , al web de “sounding rockets” de la Nasa, més Nasa, i notícia a la CNN, amb el video següent: