Cometa C/2020 F3 Neowise. Recull d’algunes fotos i experiències dels nostres socis!

Els aficionats de l’Agrupació Astronòmica de Manresa, estem d’enhorabona. Per fi hem pogut gaudir d’un cometa brillant! Ha estat el millor cometa des del Hale-Bopp (1997), tot i que cal tenir en compte, que no era ni de bon tros tan espectacular. Des de cels contaminats ja es veia a ull nu i amb prismàtics, si sabíem exactament a on havíem de mirar! Els que hem tingut la sort d’allunyar-nos de les llums de la ciutat, hem vist un bon espectacle. Amb telescopi des de cel fosc es veia en color!!!

Tenim un bon recull de fotos i experiències personals dels nostres socis i sòcies, i hem volgut compartir-los en aquest blog. Els nostres socis/es ens comenten que han vist el cometa des de Manresa, Sant Fruitós de Bages, Castelladral, el Montcau, Castelltallat, l’Ermita de Santa Magdalena (a la carretera de Talamanca), Moià, el Cim de la Creueta (1900 m.)… Molts de nosaltres hem mirat a ull nu i  amb prismàtics, i alguns amb telescopis. També hem fet fotos amb càmera i trípode fotogràfic sense seguiment; amb trípode fotogràfic i seguiment, amb telescopis…

Si voleu saber-ne més del cometa o si encara es podrà fotografiar unes setmanes més, no us perdeu l’article que sortirà al proper Butlletí!

Tot seguit us deixem un recull d’algunes de les fotos que hem pogut fer aquests dies. Com que n’hi ha moltes, només hem publicat un petit resum.

Esperem que us agradi. 

En Josep Lluís Galindo ens ha passat aquesta magnifica foto del cometa vist entre palmeres. Està feta la matinada del 12 de juliol. És una suma de 10 imatges de 4 segons amb Canon 600D.

 

Fotografia de Josep Lluís Galindo. És el resultat de sumar 41 imatges fetes amb telescopi refractor. Resultat impressionant!

Foto del Marià Solé feta des de Castelltallat. És del dia 18 de juliol, quan el cometa ja es veia al vespre. Suma de 53 imatges de 15 segons. Sony a7S i refractor apocromàtic 80/480 mm.

 

 

Foto feta des del Montcau per l'Unai Canudas.

 

Foto al cometa i a la ISS feta des del Montcau per Unai Canudas el dia 25 de juliol. La foto és la suma de 12 imatges de 8 segons cadascuna fetes amb un objectiu de 18 mm i Canon 1300D.

 

Foto del Josep Monsó feta el dia 18 de juliol des de Castelladral. Objectiu a 18 mm. És una suma de 5 imatges de 15 i 30 segons d'exposició.

 

Foto del Josep Monsó. Foto del cometa feta des de Manresa amb un objectiu a 135 mm. Canon 400D, trípode fotogràfic i seguiment amb Vixen Polarie.

 

Foto de Núria Camps feta des de Sant Fruitós de Bages. Suma de 12 imatges de 10 segons d'exposició cadascuna. Trípode fotogràfic, sense seguiment. Canon 6D i objectiu a 28 mm.

 

Foto de Núria Camps feta des de Sant Fruitós de Bages. En aquest cas, es tractava de fer fotos del nucli del cometa a molt augment i amb poc temps d'exposició. La imatge que veieu és la suma de 28 imatges de 15 segons d'exposició feta amb Canon 6D i telescopi Newton de 200 mm. Es poden veure perfectament les estructures de la cua de gas (blava). Val a dir que la contaminació llumínica era força molesta, però per sort el cometa és prou brillant.

Astronomia de confinament

Durant aquestes darreres setmanes, els aficionats a l’astronomia no hem pogut fer les nostres activitats habituals, com anar a fer imatges en llocs foscs, o assistir a les trobades de la nostra entitat. Així, que ens hem vist limitats a l’astronomia que podem fer des dels nostres balcons, terrasses i finestres. Aquí us deixo un petit recull d’algunes de les coses que he pogut fotografiar des de casa. És un recull força variat, que inclou un cometa, una conjunció entre Venus i les Plèiades, la ISS a gran augment, una foto a un tren de satèl·lits Starlink,  La Lluna i Venus.  Totes les fotos estan fetes des d’un cel molt contaminat, així que el cometa, està fet amb un filtre per reduir la contaminació lumínica.

El pas de la ISS el 19 de març va ser observat per molts membres de la nostra entitat. Vaig aprofitar que l’Estació Espacial passava pel costat de l’Estel Pollux. Vaig posar el telescopi i la càmera a molts augments, i just quan va passar la ISS va fer aquesta foto. L’Estació va tant ràpid que només vaig poder fer una sola foto amb un temps d’exposició molt curt. Pensem que el pas pel davant de la càmera va durar menys de mig segon! En el moment de fer la foto hi havia 3 astronautes a bord. Us animem a seguir els passos de l’Estació Espacial a través del www.heavens-above.com

Foto a la ISS feta amb el newton 200 mm i una barlow 3X. Canon 6D amb una distància focal de 3 metres. Una sola foto de 1/2000 segons a ISO 3200 sense dark. Pollux és el punt feble de l'esquerra. Entre Pollux i la ISS hi havia 5' de distància.

Cometa C/2019 Y4 Atlas. Suma de 140 imatges de 30 i 45 segons. En total 68 minuts d'integració. Canon 6D a ISO 3200. Telescopi refractor apocromàtic 80/480 mm i muntura HEQ 5 PRO. Imatge del dia 4/4/2020.

Conjunció Venus-Plèiades. El mateix dia 4/4/2020 també vaig poder fer aquesta imatge abans que es fes fosc del tot. Són una suma de 38 imatges de 10 i 15 segons, sumant un total de 5 minuts d'integració a ISO 3200. Haurem d'esperar 8 anys per tornar a gaudir d'aquest moment. Canon 6D, refractor 80/480 mm apocromàtic i muntura HEQ5 PRO.

El pas dels Satèl·lits Starlink va ser en dos trens separats per 5 minuts. Era molt brillant, un espectacle visual, molt millor que la foto que adjunto. Llàstima que amb tants satèl·lits artificials aviat serà impossible fer astrofotografia sense que en surti algun a les nostres fotos!

Suma de 6 imatges de 30 segons cadascuna. Canon 6D i teleobjectiu 70-300 mm a 70 mm. Podem veure l'estel polar fàcilment, i les traces brillants dels satèl·lits.

La Lluna feta a focus primari d'un refractor 80/480 mm apocromàtic amb càmera QHY 5llC i filtre IR pass. Imatge resultant de sumar 300 frames d'un vídeo. Dia 30/4/2020.

 Com podeu veure Venus cada vegada presenta una fase més petita!

Imatge de Venus feta també el 30/4/2020.  Refractor 80/480 mm apocromàtic amb càmera QHY 5llC i filtre IR pass. Imatge resultant de sumar 1500 frames d’un vídeo.

 

ASTRONOMIA URBANA AQUEST HIVERN

Els qui em coneixeu bé, sabeu que acostumo a fer sortides nocturnes a cels més foscs per poder fer imatges de més qualitat que des de casa. No és que no tingui lloc, tinc una terrassa, però està envoltada de faroles del carrer que molesten molt. L’enllumenat públic m’enlluerna a mi i al telescopi, així que des de casa acostumo a fotografiar els objectes brillants com la Lluna, el Sol i els planetes. Aquest hivern però, no he pogut sortir tant a fer fotografies en cels foscs, i al final he acabat fotografiant un cometa que ara està passant pel cel del nord des de casa. Es diu C/2017 T2 Panstarrs i aviso que és molt petit i molt dèbil. La sorpresa però, és que ha quedat força bé, i això que no he fet servir cap filtre, i que gairebé era invisible a les fotos originals! També vaig poder fotografiar la M1, la Nebulosa del Cranc, en males condicions. A més us deixo una foto que vaig fer a on es veu Urà i 2 de les seves llunes! Es veuen com 2 puntets minúsculs, no us feu il·lusions!

Us deixo un recull de totes aquestes imatges fetes aquest hivern des de Sant Fruitós. 


Suma de 140 imatges de 30 segons d'exposició a ISO 3200. Canon 6D a focus primari d'un refractor apocromàtic 80Ç/480 i muntura HEQ5 pro. Els estels apareixen moguts per culpa del desplaçament del cometa.

Suma de 140 imatges de 30 segons d'exposició a ISO 3200. Canon 6D a focus primari d'un refractor apocromàtic 80/480 mm i muntura HEQ5 pro. Els estels apareixen moguts per culpa del desplaçament del cometa. Dia 20 de febrer de 2020.

 

Suma de 140 imatges de 30 segons d'exposició a ISO 3200. Canon 6D a focus primari d'un refractor apocromàtic 80/480 mm i muntura HEQ5 pro. Els estels i el cometa es veuen com punts perquè s'han combinat dues imatges, una pels estels i una pel cometa. Dia 20 de febrer de 2020.

Nebulosa del Cranc (M1) amb Canon 6D, telescopi newton 200/1000 i muntura HEQ 5 pro. Suma de 80 imatges de 20 segons a ISO 6400. Hi havia molta boira. Dia 16 de febrer de 2020.

Urà i dos satèl·lits. Canon 6D a focus primari del newton 200/1000 mm i muntura HEQ5 pro. Suma de 35 imatges de 15 segons a ISO 3200. Dia 16 de febrer de 2020.

 

Imatge de Venus que s'ha aconseguit combinant 3 vídeos fets amb filtres IR pass 685 nm, IR/UV block i filtre blau fosc. Vídeos fets amb QHY 5 L ll de color, newton 200/1000 mm i muntura HEQ5 pro. Dia 5/2/2020.

Totes les imatges de la Lluna estan fetes amb la càmera QHY 5L ll de color, telescopi newton 200/1000 mm i muntura HEQ5 pro. Totes amb filtre IR pass de 685 nm.

L’última foto, és del Sol en H-alpha i està feta amb la mateixa càmera amb un telescopi Lunt de 60 mm amb filtre H-alpha. És una sola imatge resultat de sumar un vídeo. Totes les imatges són dels dies 3 i 4 de gener, i del 5 de febrer.

Eclipsi de Lluna parcial

Aquesta nit passada hem pogut gaudir d’un eclipsi de Lluna parcial del 65%. Malgrat no ser un total ha estat prou bé, i a més els núvols s’han comportat. L’eclipsi parcial durava 3 hores, de 22.00h a la 1.00 h, amb un màxim a les 23.30 h. Els núvols m’han permès fer fotos des de les 22.00 h. fins a les 24.00h. De fotos en tinc moltes, però de totes les que he fet, us deixo aquí un petit recull de 4 fotos que mostren diferents moments de l’eclipsi. La foto que té una part de la Lluna cremada, ens mostra la part eclipsada de color rogenc, ja que és impossible fotografiar les dues parts a l’hora.

Totes les fotos estan fetes amb refractor apocromàtic 80/480 mm, amb barlow telebue 3X, amb Canon 6D, muntura HEQ5 pro i ISO 1600. Els temps d’exposició van des dels 1/80 segons, fins als 2,5 segons! Això demostra que la lluminositat de la Lluna baixa moltíssim durant un eclipsi.

Espero que gaudíssiu aquest eclipsi, ja que trigarem a tenir-ne un altre en tant bones condicions i a aquesta hora.

Fotos del Sol aquests darrers mesos

Com tots/es sabeu el Sol està a punt d’arribar al seu mínim solar, segurament aquest proper any 2020. Per tant, és normal que tingui poca activitat. De fet, el passat any 2018 vam tenir més de 200 dies sense cap taca al Sol. Es per això, que els aficionats a mirar i fotografiar l’Astre Rei estem força avorrits en aquests mínims solars. Per sort, gràcies a Internet, podem veure imatges del Sol en directe durant tot l’any. D’aquesta manera, si veiem taques o flamarades podem córrer a posar el telescopi i mirar de fer alguna foto. RECORDEU QUE MAI S’HA DE MIRAR EL SOL SENSE FILTRE, PODEU PERDRE LA VISTA PER SEMPRE! Amb un filtre adequat (d’uns 30€) i un telescopi petit es pot veure i fotografiar el Sol força bé. La nostra agrupació ha adquirit recentment un telescopi per mirar el Sol en la freqüència del h-alpha. Aquesta longitud d’ona ens mostra el sol vermell i podem veure les flamarades que surten de la seva superfície (si n’hi ha). Són filtres cars i delicats, però que donen una visió única i espectacular del Sol. La meva curta experiència em diu que sempre és millor la imatge que veiem, que les fotos que fem. Fer fotos a les taques és fàcil, però fer-les a les flamarades és força més complicat. 

Recordeu que sempre són millors les imatges al matí amb l’atmosfera més quieta, que a la tarda, tot i que jo per exemple, per tema d’horaris gairebé sempre faig les fotos a migdia o a la tarda… Millor a la tarda que mai!

Per acabar us deixo unes fotos dels darrers mesos. Algunes són fetes a les taques i altres a les flamarades i filaments del Sol. Per ser una època de poca activitat solar, estic força satisfeta.

 

19 de febrer de 2019. Telescopi h -alpha de 60 mm, càmera QHY 5 II en color. Vídeo a 30 frames per segon.

19 de febrer de 2019. Telescopi h -alpha de 60 mm, càmera QHY 5 II en color. Vídeo a 30 frames per segon.

19 de febrer de 2019. Telescopi h -alpha de 60 mm, càmera QHY 5 II en color. Vídeo a 30 frames per segon. El disc solar s'ha enfosquit durant el processat per destacar la flamarada sense que el Sol surti cremat.

22 de març de 2019. Grup de taques a prop del llimb solar. Telescopi newton diafragmat a 8 cm. Canon 6D i lent de barlow x2. En total feia una relació focal de f/24. ISO 800 i 1/50 seg. d'exposició. Feia vent.

12 d'abril de 2019. Focus primari d'un telescopi newton diafragmat a 8 cm. Canon 6D a ISO 800 i 1/400 seg. d'exposició.

12 d'abril de 2019. Telescopi newton diafragmat a 8 cm. Projecció per ocular de 6 mm amb una focal equivalent aproximada f/40. Canon 6D a ISO 3200 i 1/160 seg. d'exposició.

Bon viatge

El dia 22/3/2019, després de molts mesos, vaig poder fotografiar una taca força interessant al Sol. És més gran que la Terra, i es trobava a prop del llimb solar, a punt de desaparèixer.

Mentre feia fotos a la taca, vaig veure com una ombra que corria, i vaig premer el disparador. Era un avió de passatgers que va interposar-se entre el Sol i el meu telescopi per un moment. 

Fa molts anys que fotografio el Sol, i mai havia tingut la sort de fotografiar un avió mentre passava, tot i que ja n’havia vist algun. La foto no té prou qualitat, perquè el Sol estava a prop de la posta, però es veu l’avió perfectament.

Mentre mirava la foto que acabava de fer, els vaig desitjar un bon viatge als passatgers d’aquell avió. 

Canon 6D amb telescopi newton i HEQ 5 pro. Projecció amb barlow x2 i telescopi diafragmat, fent una distància focal de 2000 mm i una relació focal de f24. Exposició 1/400 seg. a ISO 6400.

En comptes d’eclipsi de Lluna, Halo amb la Lluna…

La passada matinada del 21 de gener, s’ha pogut veure un eclipsi de Lluna total des de Catalunya. Manresa i rodalies, s’han vist molt afectades per la boira, i molts de nosaltres no hem pogut gaudir d’aquest fenomen.

Com que no us puc deixar cap foto d’aquest eclipsi, aprofito per deixar una foto feta el divendres 18 de gener. Feia un fred intens, i la Lluna tenia un impressionant halo que l’envoltava. Era molt gran, calculo que de més de 40 graus de diàmetre. La foto no li fa justícia… Està feta amb Canon 600D a ISO 200 i f/4.5 amb un objectiu a 10 mm. L’exposició va ser de 20 segons, i de fet, es pot apreciar que hi ha estels a la foto, per exemple, la constel·lació d’Orió a la part de baix de l’halo. Les tres maries creuen l’halo lunar i deixen mitja constel·lació d’Orió a dins i mitja a fora del cercle. Si amplieu la foto i  busqueu amb atenció veureu les Pleiades, les Hiades i alguna constel·lació.

 

Venda de material astronòmic

El nostre company d’afició Carles Tudela posa a la venda un refractor apocromàtic de marca William Optics que com ell diu, està “impecable”. Qui hi estigui interessat pot trucar-lo o enviar-li un e-mail. Adjunto les fotografies i l’explicació del material que es posa a la venda:


Hem sortit al Regio 7 gràcies a la ISS

Mig segon per una foto a 434 km de distància

L’Agrupació Astronòmica de Manresa capta el moment en què l’estació espacial internacional passa per davant del Sol

Gemma Camps Manresa 07.07.2018 | 07:49

Observació del trànsit entre l´estació espacial internacional (ISS) i el sol a prop de Calders a càrrec de l´ Agrupació Astronòmica de Manresa

 
 
Observació del trànsit entre l´estació espacial internacional (ISS) i el sol a prop de Calders a càrrec de l´ Agrupació Astronòmica de Manresa Núria Camps
 

L’Agrupació Astronòmica de Manresa ha fet recentment una sortida d’aquelles que mereixen la pena. Va anar a la urbanització de la Guàrdia, a Calders, per fotografiar l’estació espacial internacional (ISS) en el precís moment que passava per davant del Sol, el que ells anomenen un trànsit. Aquest, en concret, es produeix un cop l’any a menys de vint quilòmetres de Manresa, normalment per aquestes dates.

 

L’observació va permetre fotografiar l’estació a 437 quilòmetres de distància i el trànsit només va durar… mig segon. Núria Camps, presidenta de l’associació, n’explica la raó. «Quan la nau passa molt a prop nostre (400 km) la veiem anar molt de pressa, i creua tot el disc solar en només mig segon, fet que fa molt difícil l’observació i la fotografia. En canvi, quan és lluny (1.000 km) triga una mica més de tres segons a creuar tot el disc del sol, però llavors sembla un punt negre a la foto!»

 

La ISS, apunta Camps, «es pot veure habitualment a la nit com un punt brillant que es desplaça força ràpidament i que, a diferència dels avions, no fa pampallugues». De dia, en canvi, és invisible per la llum del Sol i només es pot fotografiar quan hi creua pel davant.

Per veure-la i, sobretot, per captar-la, però, cal saber cap on mirar i, sobretot, com fer-ho, i disposar d’un equip específic, com ara «telescopis amb motor i càmeres que facin les fotos molt ràpidament». A banda, cal tenir en compte que «el Sol és un objecte molt perillós, que només podem mirar o fotografiar amb filtres especials».

«En aquesta ocasió, hem fotografiat l’ISS passant per davant del Sol, però també es pot fer quan passa per davant de la Lluna, tot i que encara és més difícil». En el seu cas, «no és el primer cop que aconsegueixo fer aquest tipus d’imatges, però sí que és el primer cop que l’he pogut fotografiar tan gran», fins a intuir la forma de la nau.

Com ho va saber? «Fa uns anys vaig descobrir que aquest fenomen està a l’abast dels aficionats», sempre que es tingui a disposició «cert equip específic per poder-lo mirar, gravar i/o fotografiar. Aleshores, vaig veure que a Internet hi ha pàgines que fan les prediccions de quan passarà per davant del Sol, i on es podrà veure. Des de llavors, de tant en tant, faig un cop d’ull per veure si hi ha algun trànsit interessant i a prop de casa. La web que més m’agrada i que faig servir es diu https://transit-finder.com/ i és relativament senzilla d’utilitzar, malgrat que calen coneixements bàsics d’orientació i d’interpretació de dades i, a més, és en anglès». També cita www.heavens-above.com.

Per anar a veure aquest trànsit, que la presidenta de l’Agrupació Astronòmica de Manresa defineix com «un eclipsi en miniatura, ja sigui de la ISS, de Mercuri o de Venus», es van desplaçar a Calders un equip de vuit persones, quatre de les quals van fer fotos, mentre que una cinquena va preferir mirar-lo en directe amb el seu telescopi; els tres restants hi van anar d’acompanyants. «Entre tots dúiem quatre telescopis, quatre càmeres fotogràfiques i un teleobjectiu fotogràfic (també molt apte per a aquest tipus de fotografies)». A més, «tots portàvem els rellotges a l’hora exacta i vam començar a disparar en mode de ràfega pocs segons abans que es produís el trànsit». El resultat, a la imatge inferior: senzillament, espectacular.

 

Aquí us deixo l’enllaç al diari digital.

https://www.regio7.cat/manresa/2018/07/07/mig-segon-foto-434-km/485736.html

 

 

 

Aquí us deixò algunes fotos que he fet aquest hivern.

Nebulosa Rosseta. Suma de 26 imatges de 61 segons, i una imatge de 110 segons fetes a focus primari d'un apocromàtic de 80/480 mm. Canon 600D a 6400 ISO. Cel molt fosc.

 

Nebulosa Cap de Mico (NGC 2175). Suma de 70 Imatges amb un temps d'exposició entre 30 i 70 segons. Canon 600D a focus primari d'un apocromàtic 80/480 mm a 6400 ISO. Cel molt fosc.

Nebulosa d'Orió (M42). Suma de 22 imatges de 30 segons. Fetes un dia de Lluna plena amb la Lluna molt a prop fent servir un filtre UHC a focus primari d'un apocromàtic 80/480 mm. Canon 6D a ISO 3200.

Nebulosa del Cap de Cavall i la Flama. Suma de 44 imatges de 40 segons. Focus primari d'un apocromàtic 80/480 mm amb Canon 6D i filtre UHC.

IC 405 i IC 410. Suma de 80 fotos d'entre 24 i 45 segons. Canon 6D a focus primari d'un apocromàtic 80/480. Feia molt vent i el telescopi es bellugava molt.

Nebulosa de la Medusa (IC 443). Suma de 80 imatges de 40 segons amb Canon 6D a ISO 12800. Focus primari d'un apocromàtic 80/480 mm.