Bon viatge

El dia 22/3/2019, després de molts mesos, vaig poder fotografiar una taca força interessant al Sol. És més gran que la Terra, i es trobava a prop del llimb solar, a punt de desaparèixer.

Mentre feia fotos a la taca, vaig veure com una ombra que corria, i vaig premer el disparador. Era un avió de passatgers que va interposar-se entre el Sol i el meu telescopi per un moment. 

Fa molts anys que fotografio el Sol, i mai havia tingut la sort de fotografiar un avió mentre passava, tot i que ja n’havia vist algun. La foto no té prou qualitat, perquè el Sol estava a prop de la posta, però es veu l’avió perfectament.

Mentre mirava la foto que acabava de fer, els vaig desitjar un bon viatge als passatgers d’aquell avió. 

Canon 6D amb telescopi newton i HEQ 5 pro. Projecció amb barlow x2 i telescopi diafragmat, fent una distància focal de 2000 mm i una relació focal de f24. Exposició 1/400 seg. a ISO 6400.

En comptes d’eclipsi de Lluna, Halo amb la Lluna…

La passada matinada del 21 de gener, s’ha pogut veure un eclipsi de Lluna total des de Catalunya. Manresa i rodalies, s’han vist molt afectades per la boira, i molts de nosaltres no hem pogut gaudir d’aquest fenomen.

Com que no us puc deixar cap foto d’aquest eclipsi, aprofito per deixar una foto feta el divendres 18 de gener. Feia un fred intens, i la Lluna tenia un impressionant halo que l’envoltava. Era molt gran, calculo que de més de 40 graus de diàmetre. La foto no li fa justícia… Està feta amb Canon 600D a ISO 200 i f/4.5 amb un objectiu a 10 mm. L’exposició va ser de 20 segons, i de fet, es pot apreciar que hi ha estels a la foto, per exemple, la constel·lació d’Orió a la part de baix de l’halo. Les tres maries creuen l’halo lunar i deixen mitja constel·lació d’Orió a dins i mitja a fora del cercle. Si amplieu la foto i  busqueu amb atenció veureu les Pleiades, les Hiades i alguna constel·lació.

 

Venda de material astronòmic

El nostre company d’afició Carles Tudela posa a la venda un refractor apocromàtic de marca William Optics que com ell diu, està “impecable”. Qui hi estigui interessat pot trucar-lo o enviar-li un e-mail. Adjunto les fotografies i l’explicació del material que es posa a la venda:


Hem sortit al Regio 7 gràcies a la ISS

Mig segon per una foto a 434 km de distància

L’Agrupació Astronòmica de Manresa capta el moment en què l’estació espacial internacional passa per davant del Sol

Gemma Camps Manresa 07.07.2018 | 07:49

Observació del trànsit entre l´estació espacial internacional (ISS) i el sol a prop de Calders a càrrec de l´ Agrupació Astronòmica de Manresa

 
 
Observació del trànsit entre l´estació espacial internacional (ISS) i el sol a prop de Calders a càrrec de l´ Agrupació Astronòmica de Manresa Núria Camps
 

L’Agrupació Astronòmica de Manresa ha fet recentment una sortida d’aquelles que mereixen la pena. Va anar a la urbanització de la Guàrdia, a Calders, per fotografiar l’estació espacial internacional (ISS) en el precís moment que passava per davant del Sol, el que ells anomenen un trànsit. Aquest, en concret, es produeix un cop l’any a menys de vint quilòmetres de Manresa, normalment per aquestes dates.

 

L’observació va permetre fotografiar l’estació a 437 quilòmetres de distància i el trànsit només va durar… mig segon. Núria Camps, presidenta de l’associació, n’explica la raó. «Quan la nau passa molt a prop nostre (400 km) la veiem anar molt de pressa, i creua tot el disc solar en només mig segon, fet que fa molt difícil l’observació i la fotografia. En canvi, quan és lluny (1.000 km) triga una mica més de tres segons a creuar tot el disc del sol, però llavors sembla un punt negre a la foto!»

 

La ISS, apunta Camps, «es pot veure habitualment a la nit com un punt brillant que es desplaça força ràpidament i que, a diferència dels avions, no fa pampallugues». De dia, en canvi, és invisible per la llum del Sol i només es pot fotografiar quan hi creua pel davant.

Per veure-la i, sobretot, per captar-la, però, cal saber cap on mirar i, sobretot, com fer-ho, i disposar d’un equip específic, com ara «telescopis amb motor i càmeres que facin les fotos molt ràpidament». A banda, cal tenir en compte que «el Sol és un objecte molt perillós, que només podem mirar o fotografiar amb filtres especials».

«En aquesta ocasió, hem fotografiat l’ISS passant per davant del Sol, però també es pot fer quan passa per davant de la Lluna, tot i que encara és més difícil». En el seu cas, «no és el primer cop que aconsegueixo fer aquest tipus d’imatges, però sí que és el primer cop que l’he pogut fotografiar tan gran», fins a intuir la forma de la nau.

Com ho va saber? «Fa uns anys vaig descobrir que aquest fenomen està a l’abast dels aficionats», sempre que es tingui a disposició «cert equip específic per poder-lo mirar, gravar i/o fotografiar. Aleshores, vaig veure que a Internet hi ha pàgines que fan les prediccions de quan passarà per davant del Sol, i on es podrà veure. Des de llavors, de tant en tant, faig un cop d’ull per veure si hi ha algun trànsit interessant i a prop de casa. La web que més m’agrada i que faig servir es diu https://transit-finder.com/ i és relativament senzilla d’utilitzar, malgrat que calen coneixements bàsics d’orientació i d’interpretació de dades i, a més, és en anglès». També cita www.heavens-above.com.

Per anar a veure aquest trànsit, que la presidenta de l’Agrupació Astronòmica de Manresa defineix com «un eclipsi en miniatura, ja sigui de la ISS, de Mercuri o de Venus», es van desplaçar a Calders un equip de vuit persones, quatre de les quals van fer fotos, mentre que una cinquena va preferir mirar-lo en directe amb el seu telescopi; els tres restants hi van anar d’acompanyants. «Entre tots dúiem quatre telescopis, quatre càmeres fotogràfiques i un teleobjectiu fotogràfic (també molt apte per a aquest tipus de fotografies)». A més, «tots portàvem els rellotges a l’hora exacta i vam començar a disparar en mode de ràfega pocs segons abans que es produís el trànsit». El resultat, a la imatge inferior: senzillament, espectacular.

 

Aquí us deixo l’enllaç al diari digital.

https://www.regio7.cat/manresa/2018/07/07/mig-segon-foto-434-km/485736.html

 

 

 

Aquí us deixò algunes fotos que he fet aquest hivern.

Nebulosa Rosseta. Suma de 26 imatges de 61 segons, i una imatge de 110 segons fetes a focus primari d'un apocromàtic de 80/480 mm. Canon 600D a 6400 ISO. Cel molt fosc.

 

Nebulosa Cap de Mico (NGC 2175). Suma de 70 Imatges amb un temps d'exposició entre 30 i 70 segons. Canon 600D a focus primari d'un apocromàtic 80/480 mm a 6400 ISO. Cel molt fosc.

Nebulosa d'Orió (M42). Suma de 22 imatges de 30 segons. Fetes un dia de Lluna plena amb la Lluna molt a prop fent servir un filtre UHC a focus primari d'un apocromàtic 80/480 mm. Canon 6D a ISO 3200.

Nebulosa del Cap de Cavall i la Flama. Suma de 44 imatges de 40 segons. Focus primari d'un apocromàtic 80/480 mm amb Canon 6D i filtre UHC.

IC 405 i IC 410. Suma de 80 fotos d'entre 24 i 45 segons. Canon 6D a focus primari d'un apocromàtic 80/480. Feia molt vent i el telescopi es bellugava molt.

Nebulosa de la Medusa (IC 443). Suma de 80 imatges de 40 segons amb Canon 6D a ISO 12800. Focus primari d'un apocromàtic 80/480 mm.

La segona i última “blue Moon” d’aquest any i la Nebulosa de l’Esquimal.

Tal com us vaig dir fa un parell de mesos aquesta era la segona i última oportunitat per fotografiar la “blue Moon” (Lluna blava o trista en anglès) aquest any. Així que el passat 31 de març vaig muntar el telescopi newton (aprofitant que volia fer-li una posta a punt a l’equip) i vaig fer una una foto de la segona lluna plena del mes. Si volem veure o fotografiar la següent “blue Moon” ens haurem d’esperar fins el 31 d’octubre de l’any 2020. També vaig aprofitar per fer un experiment: fotografiar la diminuta Nebulosa de l’Esquimal ( NGC 2392 o C39) amb un filtre antipol·lució fent projecció per ocular de 15 mm. Aquí us deixo les dues fotos amb una petita descripció de com les he fet.

Ampliació d'una foto feta amb Canon 6D a focus primari d'un newton 200/1000 mm. ISO 400 i 1/3200 seg d'exposició. Sense cable disparador, premen el botó amb el dit.

 

Suma de 25 imatges de 6 segons cadascuna. Canon 6D i telescopi newton de 200 mm. Fetes a ISO 51.000 amb filtre antipol·lució i per projecció ocular amb ocular de 15 mm. El vent i el gran augment feien molt difícil aconseguir fotos poc mogudes. La nebulosa només té 48" de diàmetre.

La segona Lluna plena del mes…

La segona Lluna plena del mes es diu “blue Moon”, i vol dir Lluna blava o Lluna trista. Aquest no és un fenomen que es doni gaire sovint, i per tant, tot i que la Lluna presenta el mateix aspecte que qualsevol altre dia de Lluna plena, l’he volgut fotografiar. Aquest any tindrem dues “llunes blaves”, una el 31 de gener i una el 31 de març. La del 31 de gener és la que jo he fotografiat. Us la penjo aquí perquè us animeu a fer el mateix amb la del dia 31 de març. És una segona oportunitat pels qui no ho heu fet encara. Es tracta de fer la foto quan la Lluna està sortint per l’horitzó, ja que si la fem amb la Lluna gaire alta, el terra sempre surt cremat (menys durant els eclipsis totals de Lluna). Aquí teniu una foto feta amb un teleobjectiu de 300 mm amb Canon 6D. L’exposició ha sigut de 1/6 segons a f/9 i ISO 400. Feta utilitzant trípode per evitar que la foto surti moguda.

Aquest tipus de fotos són fàcils de fer, i són ideals per iniciar-se en aquest mon de la fotografia astronòmica. Serveix gairebé qualsevol càmera (recordeu que els mòbils no són càmeres i no us serviran), millor si la poseu en un trípode o recolzada en algun lloc.

Animeu-vos!

Eclipsi de Sol Total

El passat 21/8/2017 vaig tenir la sort de poder veure i fotografiar en excel·lents condicions l’eclipsi de Sol total dels EEUU. Vam estar a Glendo, un petit poble de Wyoming que estava en la línia de centralitat. Vam poder gaudir de 2m i 27 seg. de totalitat, i a més el temps ens va permetre veure l’eclipsi sencer sense cap núvol, des del primer contacte fins al quart contacte. En total van ser unes 2 h. i 45 minuts que jo he intentat resumir en un fotomuntatge de 14 fotos: 5 de tota la pujada, 4 de l’eclipsi total i 5 més de tota la baixada fins l’últim contacte. El material per fer les fotos va ser el següent:

Canon 600D

Teleobjectiu 70-300 mm a 300 mm

Trípode fotogràfic lleuger i sense seguiment.

Cable disparador

làmina baader

Totes les fotos estan fetes en format raw a ISO 100 i f/16. Només canvia el temps d’exposició, i evidentment que durant la fase total vaig treure la làmina baader i vaig fer les fotos del total sense filtres.

Alguns cometes d’aquests darrers mesos

Després de força temps amb pocs cometes que valguessin la pena pels aficionats, per fi hem tingut sort. Aquests mesos d’hivern i primavera han estat molt interessants pels astrofotògrafs de cel profund que fotografiem cometes quan n’hi ha algun d’interessant. De fet, el cometa més interessant i el que més temps porta al cel en bones condicions és el cometa C/2015 V2 (Jonshon), que de fet encara està en màxima brillantor, i es podrà veure i fotografiar amb telescopis d’aficionat (els més petits i modests no serveixen) almenys durant un mes més. Els altres cometes han brillat menys que el Jonshon, i durant molts menys dies, però també han resultat interessants. Heu de tenir en compte que no estic parlant de cometes espectaculars per mirar amb equips petits, si no que, són cometes “fàcils” pels aficionats acostumats als objectes de cel profund i a fotografiar galàxies i cometes. De fet, la majoria de vegades, visualment són molt tènues, i no tenen gaire interès. L’interès està en fotografiar-los.

Tot seguit us deixo unes quantes imatges d’aquests cometes perquè podeu veure com les he fet. Una cosa a tenir en compte és que els cometes són objectes extremadament febles i per poder veure’ls i fotografiar-los, ens cal un cel fosc. Totes les fotos que veureu a continuació estan fetes des d’un lloc fosc, lluny de la ciutat. Si us hi fixeu el cometa Jonshon apareix diverses vegades, veureu que sempre és diferent, i que la seva coma i la cua han evolucionat al llarg de les setmanes.

Cometa 45P/Honda-Mrkos-Pajdusakova:

Foto del dia 17/2/2017. Suma de 25 imatges de 40 segons cadascuna fetes a ISO 6400. Telescopi newton 200/1000 amb montura EQ5 pro.

Foto del dia 17/2/2017. Suma de 25 imatges de 40 segons cadascuna fetes a ISO 6400. Telescopi newton 200/1000 amb montura EQ5 pro.

 

C/2015 V2 Jonshon:

Foto del dia 17/3/2017. Suma de 4 imatges de 30 segons d'exposició a ISO 6400. newton 200/1000 i EQ5 pro. Com sepre Canon 600D.

Foto del dia 17/3/2017. Suma de 4 imatges de 30 segons d'exposició a ISO 6400. newton 200/1000 i EQ5 pro. Com sempre Canon 600D.

 

41P/ Tuttle-Giacovini-Kresak:

Foto del dia 17/3/2017. Suma de 20 imatges de 35 segons d'exposició cadascuna a ISO 6400. Canon 600D, newton 200/1000 i muntura EQ5 pro.

 

C/2015 V2 Jonshon:

Foto del 29/4/2017. Suma de 11 imatges de 30 segons a ISO 6400. Canon 600D, newton 200/1000 i muntura EQ5 pro.

 

C/2015 V2 Jonshon:

Foto del dia 26/5/2017. Suma de 19 imatges de 40 segons a ISO 6400. Canon 600D, refractor apocromàtic de 80 mm i muntura EQ5 pro.