Eclipsi de Sol Total

El passat 21/8/2017 vaig tenir la sort de poder veure i fotografiar en excel·lents condicions l’eclipsi de Sol total dels EEUU. Vam estar a Glendo, un petit poble de Wyoming que estava en la línia de centralitat. Vam poder gaudir de 2m i 27 seg. de totalitat, i a més el temps ens va permetre veure l’eclipsi sencer sense cap núvol, des del primer contacte fins al quart contacte. En total van ser unes 2 h. i 45 minuts que jo he intentat resumir en un fotomuntatge de 14 fotos: 5 de tota la pujada, 4 de l’eclipsi total i 5 més de tota la baixada fins l’últim contacte. El material per fer les fotos va ser el següent:

Canon 600D

Teleobjectiu 70-300 mm a 300 mm

Trípode fotogràfic lleuger i sense seguiment.

Cable disparador

làmina baader

Totes les fotos estan fetes en format raw a ISO 100 i f/16. Només canvia el temps d’exposició, i evidentment que durant la fase total vaig treure la làmina baader i vaig fer les fotos del total sense filtres.

Alguns cometes d’aquests darrers mesos

Després de força temps amb pocs cometes que valguessin la pena pels aficionats, per fi hem tingut sort. Aquests mesos d’hivern i primavera han estat molt interessants pels astrofotògrafs de cel profund que fotografiem cometes quan n’hi ha algun d’interessant. De fet, el cometa més interessant i el que més temps porta al cel en bones condicions és el cometa C/2015 V2 (Jonshon), que de fet encara està en màxima brillantor, i es podrà veure i fotografiar amb telescopis d’aficionat (els més petits i modests no serveixen) almenys durant un mes més. Els altres cometes han brillat menys que el Jonshon, i durant molts menys dies, però també han resultat interessants. Heu de tenir en compte que no estic parlant de cometes espectaculars per mirar amb equips petits, si no que, són cometes “fàcils” pels aficionats acostumats als objectes de cel profund i a fotografiar galàxies i cometes. De fet, la majoria de vegades, visualment són molt tènues, i no tenen gaire interès. L’interès està en fotografiar-los.

Tot seguit us deixo unes quantes imatges d’aquests cometes perquè podeu veure com les he fet. Una cosa a tenir en compte és que els cometes són objectes extremadament febles i per poder veure’ls i fotografiar-los, ens cal un cel fosc. Totes les fotos que veureu a continuació estan fetes des d’un lloc fosc, lluny de la ciutat. Si us hi fixeu el cometa Jonshon apareix diverses vegades, veureu que sempre és diferent, i que la seva coma i la cua han evolucionat al llarg de les setmanes.

Cometa 45P/Honda-Mrkos-Pajdusakova:

Foto del dia 17/2/2017. Suma de 25 imatges de 40 segons cadascuna fetes a ISO 6400. Telescopi newton 200/1000 amb montura EQ5 pro.

Foto del dia 17/2/2017. Suma de 25 imatges de 40 segons cadascuna fetes a ISO 6400. Telescopi newton 200/1000 amb montura EQ5 pro.

 

C/2015 V2 Jonshon:

Foto del dia 17/3/2017. Suma de 4 imatges de 30 segons d'exposició a ISO 6400. newton 200/1000 i EQ5 pro. Com sepre Canon 600D.

Foto del dia 17/3/2017. Suma de 4 imatges de 30 segons d'exposició a ISO 6400. newton 200/1000 i EQ5 pro. Com sempre Canon 600D.

 

41P/ Tuttle-Giacovini-Kresak:

Foto del dia 17/3/2017. Suma de 20 imatges de 35 segons d'exposició cadascuna a ISO 6400. Canon 600D, newton 200/1000 i muntura EQ5 pro.

 

C/2015 V2 Jonshon:

Foto del 29/4/2017. Suma de 11 imatges de 30 segons a ISO 6400. Canon 600D, newton 200/1000 i muntura EQ5 pro.

 

C/2015 V2 Jonshon:

Foto del dia 26/5/2017. Suma de 19 imatges de 40 segons a ISO 6400. Canon 600D, refractor apocromàtic de 80 mm i muntura EQ5 pro.

 

Algunes fotos d’aquest estiu

Aquest estiu ha estat bo pel que fa a l’astrofotografia, ja que els núvols no han estat gaire presents, i les altes temperatures nocturnes sumades a la meva major disponibilitat de temps han permès que hagi fet força coses. Aquesta tardor, no sembla pas gaire prometedora pels astrònoms. Ens haurem d’esperar a veure si l’hivern està menys dominat pels núvols, però aleshores ens caldrà un bon abric, i moltes ganes de passar fred!

 Us deixo algunes de les imatges que he pogut fer. 

 

Núria Camps. El Sol va estar sense taques durant 12 dies seguits entre el 24/6/2016 i el 5/7/2016. La foto és del dia 3/7/2016 feta a focus primari d'un newton 200mm diafragmat a 80 mm a f/12 amb Canon 600D a ISO 400 i a 1/640 segons d'exposició.

 

Núria Camps. La foto és del dia 20/7/2016 feta a focus primari d'un newton 200mm diafragmat a 80 mm a f/12 amb Canon 600D a ISO 400 i a 1/640 segons d'exposició.

 

Núria Camps. Suma de 50 fotos fetes amb Canon 600D a ISO 3200 i 20 segons d'exposició. Focus primari d'un newton 200 mm f/5. Imatge de la Nebulosa Omega del dia 28/7/2016.

 

Núria Camps. Foto al Sol mentre transitava la ISS pel davant. El trànsit va durar 0,8 segons. Dia 7/9/2016 feta amb Canon 600D i trípode fotogràfic, sense seguiment. Des de Rajadell, fent servir un objectiu 70-300mm a 280 mm. Filtre fotogràfic ND 1000 amb una exposició de 1/3200 segons a ISO 400 i f/8.

 

Núria Camps. Suma de dues imatges fetes el dia 6/8/2016 des de Castelltallat, amb l'Observatori i la Via Làctia. La foto que he fet servir per l'Horitzó té 2 minuts d'exposició a ISO 800 i f/9. La del cel té 11 minuts i 34 segons a ISO 800 f/9. Les dues imatges estan fetes amb Canon 600D i Objectiu 10-18mm a 10 mm fent seguiment sobre una muntura Skywatcher EQ 5 PRO.

Trànsit de Mercuri 9/5/2016

Tot feia pensar que el trànsit del planeta Mercuri per davant del Sol no es podria veure des de Catalunya per culpa dels núvols i la pluja que vam tenir durant tot el dia. La meva intenció era fer fotos a focus primari d’un newton, però com que el temps no va acompanyar, al final, vaig optar per intentar trobar una clariana petita entre els núvols desplaçant-me si feia falta. Per tant el meu equip “de viatge” va ser una Canon 600D, un teleobjectiu de 300 mm, un filtre ND1000, un trípode, uns prismàtics 10×50 i làmina baader per la càmera i pels prismàtics.

Vaig estar molt pendent del satèl·lit meteosat tot el dia, i vaig poder fer alguna foto des de Sant Fruitós amb una semi clariana de 5 minuts. Al final però, vam anar a Cervera buscant clarianes i vam aconseguir-ne una de 24 minuts. Vam tenir molta sort.

Aquí us deixo 3 imatges comentades del trànsit. No tenen gaire qualitat perque l’equip no era l’adequat per culpa del mal temps que vam tenir. Veureu que el planeta és un punt negre molt petit una mica a l’esquerra i a sota del mig del disc solar.

Mercuri des de Sant Fruitós de Bages. Canon 600D amb teleobjectiu a 300 mm amb filtre ND 1000. Exposició de 1/125 a ISO 400 i f/16.

 

Mercuri des de Cervera. Canon 600D amb teleobjectiu a 300 mm amb làmina baader. Exposició de 1/320 a ISO 100 i f/8.

 

Suma de 5 imatges del trànsit. Entre la primera i l'última imatge han passat 1h. i 15 m. Canon 600D amb teleobjectiu a 300 mm.

Suma de 5 imatges del trànsit. Entre la primera i l'última imatge han passat 1h. i 15 m. Canon 600D amb teleobjectiu a 300 mm.

Imatges d’aquest hivern

Aquest hivern no ha fet fred i gairebé no ha plogut gens, però en canvi, ha estat molt núvol, i a costat molt trobar algun dia de bon temps per fer astrofotografia. Malgrat tot, el dia 4 de Febrer passat vaig poder fotografiar una conjunció a la matinada, i a més, la nit del 4 al 5 de febrer vaig fotografiar el cometa C/2013 US10 (Catalina) i la zona de la nebulosa Flama i el Cap de Cavall. La conjunció del matí va ser complicada perquè Mercuri era molt baix a l’horitzó est, poc abans de sortir el Sol. A més, el tros de cel en qüestió era força gran. Pel que fa a la foto del cometa, era força feble, i va costar de treure bé la cua. La foto de les nebuloses Flama i Cap de cavall va ser la més difícil de totes, sobretot per culpa d’Alnitak que brillava molt. 

També vaig poder fer tres imatges la nit del 12 al 13 de març la Galàxia del remolí (M51), a Júpiter i la Galàxia del Barret (M104). 

Aquí us deixo les 6 imatges amb els comentaris de com les he fet a sota de cada una:

Canon 600D i objectiu de 10 mm. Exposició de 5 segons a ISO 400 i f/9.

 

Canon 600D a focus primari d'un newton 200 mm. Suma de 50 imatges de 30 segons d'exposició cada una a ISO 6400.

 

Canon 600D a focus primari d'un newton de 200 mm. Suma de 30 imatges de 30 segons cada una a ISO 3200.

 

Canon 600D a focus primari d'un newton de 200 mm. Ampliació d'una suma de 19 imatges de 30 segons d'exposició cada una a 3200 ISO.

 

Suma d’imatges d’un vídeo fet amb molta turbulència a 32 frames per segon amb una càmera QHY 5II L. Apilat amb AutoStakkert i wawelets amb Registax.

 

Canon 600D a focus primari d'un newton de 200 mm. Ampliació d'una suma de 17 imatges de 30 segons d'exposició cada una a ISO 3200.

 

 

 

Fotos de l’Eclipsi total de Lluna (28/9/2015)

Aquesta passada matinada hem pogut gaudir d’un eclipsi de Lluna total visible des de casa nostra, i que a més, ha coincidit amb una superlluna, fet que no passava des de 1982, que no es tornarà a repetir fins el 2033, i que a més no serà visible des de Catalunya.

Us deixo dues fotos, la primera és de 2 minuts abans de l’inici de l’eclipsi total, i l’altra, és durant el màxim eclipsi. Les dues fotos estan fetes amb un trípode, sense seguiment, amb teleobjectiu a 300 mm i Canon 600D.

ISO 1600 a f/9 i amb 1/2 segon d'exposició.

ISO 1600 a f/5,6 i amb 1,6 segons d'exposició.

Foto a un fenomen meteorològic poc freqüent‏

El passat dia 29 d’agost vaig sortir per fer fotos a la sortida de la Lluna plena.  El cas és que em va passar un fet curiós que m’ha fet gràcia, ja que no ho havia vist mai. Les fotos van sortir prou bé, però la sorpresa va ser que al cap de poc van apareixer uns estranys raigs de llum de color rosat o vermellós, com si fossin raigs solars, però en la direcció contrària. Ho vaig fotografiar sense saber que era, pensant que potser la Lluna i tenia alguna cosa a veure…

 
Doncs bé, m’he informat i ja sé que són:
 
S’anomenen ”raigs anticrepusculars” i són molt menys freqüents que els crepusculars. Es veu que els causa alguna cosa que s’interposa entre el sol i nosaltres,  la Lluna no té res a veure, tret de fer el fenomen encara més bonic. Normalment el que els causa és un núvol que tapa el Sol quan està entre 3 i 6º sota l’horitzó, ja sigui abans de sortir o després de pondres. Els raigs de llum es poden fer tan llargs que arriben a l’horitzó oposat, i tot i que són paral·lels, sembla que convergeixin en un punt a l’infinit. Són molt més febles que els raigs crepusculars, i em va costar de fotografiar-los sencers, per fer-ho vaig fer servir un objectiu a 10 mm. Es veu que els raigs anticrepusculars no són molt freqüents, pero es poden arribar a veure de tant en tant. El què és MOLT DIFÍCIL DE VEURE ÉS AQUEST FENOMEN DURANT UNA SORTIDA DE LLUNA PLENA, tal com passa a la foto.
 
Us deixo una foto dels raigs anticrepusculars, i una de la Lluna plena del mateix dia.
 
Objectiu a 10 mm i exposició de 1/60 segons a f/4,5 i ISO 400.

Objectiu a 10 mm i exposició de 1/60 segons a f/4,5 i ISO 400.

Objectiu a 300 mm, temps d'exposició 1/250 segons a f/5,6 i ISO 400.

Objectiu a 300 mm, temps d'exposició 1/250 segons a f/5,6 i ISO 400.

 

Algunes fotos d’aquest estiu


A l’estiu es fa fosc molt més tard que a l’hivern, i això ens obliga a començar les nostres sessions astronòmiques molt tard. Però com que no fa fred, les nits conviden a sortir, i a fer fotografies del cel. Els pocs dies que he tingut de vacances han coincidit amb la Lluna plena i no els he pogut aprofitar, però al final sempre es troba alguna estona encara  que  l’endemà toqui matinar, es a dir, sacrificant hores de dormir.

Aquí deixo algunes de les fotos que he pogut fer; totes estan comentades. 


Conjunció de Júpiter i Venus el dia 29/6/2015. Canon 600D, ISO 400 i 2,5 segons d’exposició a f/4.5 amb objectiu a 36 mm.

 

 

Conjunció del dia 29/6/2015 amb les línies de les constel·lacions. Canon 600D a 400 ISO amb 3,5 segons d’exposició a f/3,5 i objectiu a 18 mm.

 

 

Imatge apuntant cap al nord des del refugi de Coll de Pal. Canon 600D a ISO 100 amb 26 segons d’exposició a f/4 amb objectiu a 10 mm. Dia 11/7/2015.

 

Imatge en direcció al telescopi i a la colla d’observadors de la sortida d’estiu que va fer l’Agrupació, el cel de fons està apuntant a Sagitari i la Via Làctia. Canon 600D amb 2 minuts d’exposició a ISO 800 a f/4 amb objectiu a 10 mm. Dia 11/7/2015.

 

Imatge de la Nebulosa Planetaria Anul·lar (M57). Retall de la imatge original, suma de 10 imatges de 20 segons cadascuna, fetes amb una Canon 600D a focus primari d’un newton de 203 mm f/5 amb ISO 6400. Dia 2/8/2015.

Les dues fotos són exactament la mateixa, una tal com es veu el cel d’estiu mirant cap al sud, i l’altra amb les línies de les constel·lacions. Foto de 30 segons a ISO 1600 i f/4,5 amb Canon 600D i objectiu a 10 mm. Intentava “caçar” Perseides des d’un lloc proper a Manresa, i no en vaig poder fotografiar cap, així és que vaig “caçar” conste·lacions. Dia 13/8/2015.

 



Fotos de l’eclipsi de Sol total a les Illes Feroe

El passat eclipsi del 20 de març de 2015 va ser parcial a Catalunya i gairebé a tot Europa. De fet, només es veia com a total des de les illes Feroe i des de les Svalbard. A les Feroe va fer mal temps, i molta gent no ho va poder veure. Nosaltres vam ser afortunats i el vàrem veure des del poble de Rituvík. Va estar plovent fins pocs minuts abans de l’eclipsi total, llavors es va obrir i vam poder veure el total i tota la segona meitat de l’eclipsi fins l’últim contacte. El problema, és que a l’estar plovent no vaig poder posar la càmera al trípode, i quan es va obrir el cel vaig fer fotos del total aguantant la càmera a pols. Com que l’objectiu era de 300 mm moltes fotos van quedar mogudes, però algunes s’han pogut aprofitar. Us deixo 4 fotos: la primera és de 1 minut abans del total, la segona és del total, la tercera és de l’anell de diamants, quan s’acabava l’eclipsi total, i la quarta és uns 5 minuts després del final de l’eclipsi total.

Aquesta imatge s'ha tractat per destacar la corona solar.

Fotos d’una enorme taca al Sol

Aquesta tardor hem tingut un bonic espectacle amb el Sol. Es va formar un grup de taques molt gran conegut com AR2192, que es va poder veure des del dia 17 fins el 30 d’octubre. Quan me’n vaig assabentar, estava encara en molt bona posició per veure-la i fotografiar-la. Així que ho vaig fer… El primer dia , com que no disposava de temps perquè el Sol estava a prop de la posta, ho vaig fer amb un teleobjectiu a 300 mm i un trípode. Encara que no es poden veure gaire detalls val la pena, encara que sigui per comparar-la amb les imatges de telescopi que vaig poder fer el dia 23 d’octubre. 

ATENCIÓ ÉS MOLT PERILLÓS MIRAR EL SOL DIRECTAMENT, SEMPRE CAL FER SERVIR FILTRES D’ALTA PROTECCIÓ, TANT PELS ULLS COM PELS APARELLS FOTOGRÀFICS!

La taca ja era molt gran i espectacular, de fet, en els meus 10 anys d’observació, mai havia vist res igual. Però això no és tot, al ser una taca tan activa, va tornar per segona vegada el més de novembre. Encara era molt gran i fotogènica. Es va poder veure del dia 13 al dia 26 de novembre. Tot i que era la taca AR2192, la van tornar a batejar com AR2209. Continuava sent molt gran i bonica i la vaig fotografiar el dia 19 de novembre amb teleobjectiu a 300 mm. 

Us deixo 4 imatges de la taca, fetes en dos dies d’octubre i un de novembre.

Canon 600D i teleobjectiu a 300 mm amb filtre milar.

Focus primari d’un newton diafragmat. Canon 600D i filtre milar.

Projecció per ocular d'un newton diafragmat. Canon 600D i filtre milar.

Canon 600D i teleobjectiu a 300 mm.