Imatges de Júpiter, Saturn i el Sol d’aquest any

Júpiter - 11/03/15

Júpiter - 11/03/15 21:05 UT des de Manresa - Telescopi S/C200 f2000 i projecció per ocular OR25, M=2 - Càmera web Philips spc900nc - 2:13 min. - 10 q/s

 

Saturn - 27/05/15

Saturn - 27/05/15 22:02 UT des de Manresa - Telescopi S/C 200 f2000 i projecció per ocular Takahasi 18(?) -Càmera Luna QHY5 - duració 2 min.- 10 q/s

Sol i taques solars -  22/06/2015

Sol i taques solars - 22/06/2015 10:32 UT des de Manresa - Telescopi D60 f420 diafragmat a D40 amb filtre ND400 i Helioscopi - Projecció per ocular OR18 , M=3,2 - Càmera Canon 400D, ISO 100 - Temps exposició: 1/1000

 

 

 

Condicions per a la vida a mart

Avui, 12-3-2013, s’han publicat unes dades possiblement espectaculars del Curiosity respecte de recents treballs de prospecció.

L’anàlisi de les mostres de pols recollida durant el mostreig de roca mitjançant perforació (amb una broca de 20mm), demostra que hi havien condicions per a la vida.

En concret, s’ha trobat presència de sofre, nitrogen, hidrogen, oxigen, fòsfor i carboni, tots essencials per la vida.

Vegeu aquests links de la NASA: Curiosity Mission i JPL.

 

Plasma capilar al sol

En una missió del programa basat en coets tipus “Sounding Rocket” (de sondatge, per a micromissions de curta durada, d’anada i tornada), s’ha pogut avançar en només 5 minuts en uns coneixements de la física del sol que han revolucionat la que ja es coneixia. 

Concretament, al juliol-2012 es va enviar a l’alta atmosfera el Hi-C, un telescopi solar d’altíssima resolució, de 24m de focal (0,2 segons d’arc per pixel, uns 200km al sol), que ha analitzat l’entorn d’una de les taques d’aquell dia i les flamarades que va produir. De fet, les dades de la missió respecte el lloc a enfocar es van establir el mateix dia del llançament, un cop escollit l’objectiu més favorable.

En els 350 segons de video enregistrat, s’han capturat les imatges de més resolució mai capturades d’una flamarada. S’hi pot intuir el mecanisme que fa que la corona estigui entre 50 i 100 vegades més calenta que la superfície solar. S’han trobat unes estructures que recorden unes trenes de cabell solar constituides de plasma, i que segueixen les línies de camp magnètic tempestuós en el moment de la flamarada.

El següent video mostra una comparativa de la filmació del Hi-C amb l’instrument AIA del ja veterà SDO, on claramanent es veu la millora de resolució.

 

 

 

La tecnologia basada en aquests coets es va iniciar cap als 1990, i permeten fer una captura de dades des de l’alta atmosfera, mitjançant coets molt més petits i barats que un Apollo o Titan, però més gran que un coet pirotècnic. Són coets d’anada i tornada, de vol curt – uns minuts -, i carregats d’instrumentació específica per a la missió, i que tornen a terra caient amb paracaigudes.

Al següent enllaç a la NASA, es poden trobar més detalls i imatges del tema:

http://www.nasa.gov/topics/solarsystem/features/hic-briefing-materials.html

Aquest document pdf explica algún detall del telescopi.

Altres enllaços: a ScienceDaily , al web de “sounding rockets” de la Nasa, més Nasa, i notícia a la CNN, amb el video següent: