Any d’activitat solar: taques i aurores

Aquest 2013 s’espera que el sol tingui el seu màxim de taques solars dins el seu habitual cicle de 11 anys. Això vé acompanyat de més activitat solar, en tant que erupcions i tempestes, i també fa més fàcil veure aurores boreals cap als cercles polars.

Una aurora boreal es produeix per les interaccions dels camps magnètics de la nostra magnetosfera i del plasma i partícules del sol que provenen d’una d’aquestes erupcions. Aquest material és expedit a velocitats de fins a 8 milions de km/h, arriba després d’un viatge de 18 hores, impactant a la nostra magnetosfera.

En aquest primer xoc es generen les aurores diurnes. En un moment posterior, en haver fet plegar i rebotar les línies de camp magnètic al primer xoc, a l’altre costat de la terra –allà és de nit–, es crea una mena de curtcircuit magnètic, que condueix el plasma de retorn cap a la terra i produeix les aurores nocturnes.

 
imatges extretes de youtube.com/watch?v=N5utQxtma2U

L’aurora (boreal al nord i austral al sud) es produeix cap als 100km de l’atmosfera, on el plasma i partícules d’alta energia del sol interactuen amb els gasos presents allà, deixant veure plasma de diferents colors, segons el gas ionitzat, l’energia i l’alçada.

Les aurores per tant són visibles qualsevol època de l’any, coincidint amb taques solars, sempre que les condicions atmosfèriques ho permetin, i a la zona propera als cercles polars. A la plana web spaceweather.com trobarem l’estat actual per diverses zones del planeta (columna esquerra, “Current Aurora Oval”).

En aquest vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=N5utQxtma2U) es pot veure l’evolució completa (i d’on s’han extret les imatges d’aquest article).

En el següent video de la NASA, també es veuen aquests conceptes: (clic aquí per veure’l a la plana de la Nasa)

 

 

 

 

What’s up: gener 2013

Què hi ha de nou al gener 2013. Trobades properes de tipus planetari.

(Amb aquesta entrada, publiquem aquí la transcripció al català del video original de la NASA, amb alguna explicació extra, que es pot trobar a http://www.nasa.gov/multimedia/videogallery/index.html?media_id=157368831, on hi trobareu les cites, efemèrides i esdeveniments més interessants d’aquest mes; aquesta mateixa transcripció la trobareu també al facebook de l’AAM)

“Hola i benvinguts. Sóc la Jane Houston Jones del Jet Propulsion Laboratory de la NASA a Pasadena, Califòrnia.

És fàcil i divertit trobar planetes quan estan al costat de la lluna. Saturn és visible a l’alba al sud-est del cel prop de Spica, brillant estel blanc a Virgo, i de la lluna, el dia 5, i a l’esquerra de la lluna el dia 6.

El dia 10, Venus estarà al costat de la lluna creixent abans de l’alba. Al cel de la tarda, veureu el vermell Mart prop l’horitzó. El trobareu a l’esquerra de la prima mitja lluna el dia 12. Busqueu la següent nit i veureu la lluna creixent més gran, i per sobre de Mart.

Júpiter continua sent l’estrella d’aquest mes. Així que intenteu assistir a una observació local per veure els detalls sorprenents a través d’un telescopi. No necessitareu un telescopi per veure algunes trobades properes amb la lluna i Júpiter aquest mes. A la tarda del 10 de gener, trobareu Júpiter sota les Plèiades, a mitja alçada en el cel de l’est.

Després, entre els 20 i 23 de gener, veureu passar la lluna de la dreta a l’esquerra de Júpiter. Són a menys d’un grau de separació la nit del 21 al 22. Mira a les 8 pm hora del Pacífic o 11 pm hora de l’Est per veure aquest aparellament (a Catalunya veurem l’apropament ja a les 7 del vespre i fins que la lluna s’amagui a l’horitzó, cap a les tres de la matinada; la màxima aproximació es produeix a les 5:24 de la matinada, totalment sota l’horitzó, en que només estan separats 1º).

Mentrestant, també podeu trobar les naus espacials Juno, Dawn, i fins i tot la Voyager de la NASA estan respecte de les constel·lacions. Només heu d’utilitzar Ulls de la NASA en el Sistema Solar (‘Eyes on the Solar System’ a http://eyes.nasa.gov/). Per a més informació sobre totes les missions de la NASA, visiteu www.nasa.gov.”

 

Fotos de l’ocultació de Júpiter per la Lluna

Fotografiar una ocultació, en aquest cas una reaparició, no és tant senzill com pensava, vaig llevar-me 90 minuts abans i vaig fer tard, quan acabava d’enfocar ja havien reaparegut 2 satèl·lits i  les fotos les vaig haver de fer sense provar els temps d’exposició.

Adjunto una seqüència de diverses fotos i una del conjunt Venus, Lluna i Júpiter que quant els núvols ho deixaven veure era realment espectacular.

A les imatges de la web les trobareu amb mes resolució.

Ja és estiu

Aquest darrer 21-juny-2012 va ser el dia del solstici d’estiu, ón podem apreciar per exemple el sol més amunt al cel respecte d’altres dies de l’any. Durant els dies al voltant del solstici, vora el migdia, sembla que el sol sempre estigui al mateix lloc, i d’aquí el nom “sol estàtic”. N’hi ha d’altres descripcions del moment del solstici, com per exemple aquí

Buscant a la xarxa, es poden trobar simuladors del cel, però alguns específicament per temes astronòmics. Pel cas de les estacions, mireu , i jugueu, aquí.

trànsit de Venus del 5-6-12

  • La trajectòria rectilínia és tal com es veuria des del centre de la Terra, mentre que la corba és la que veuriem des de Manresa, a la seu social de l’AAM al Parc de Puigterrà. Clar que això seria sempre que l’horitzó no hi fos. De fet només podrem veure la darrera fase del trànsit, mentre surt el sol, fins als 5 graus damunt de l’horitzó. Per veure el proper trànsit de Venus haurem d’esperar al 2117.
  • Clickant la imatge podeu anar al calculador a http://xjubier.free.fr/en/site_pages/VenusTransitCalculator.html