Tal com us vaig dir fa un parell de mesos aquesta era la segona i última oportunitat per fotografiar la “blue Moon” (Lluna blava o trista en anglès) aquest any. Així que el passat 31 de març vaig muntar el telescopi newton (aprofitant que volia fer-li una posta a punt a l’equip) i vaig fer una una foto de la segona lluna plena del mes. Si volem veure o fotografiar la següent “blue Moon” ens haurem d’esperar fins el 31 d’octubre de l’any 2020. També vaig aprofitar per fer un experiment: fotografiar la diminuta Nebulosa de l’Esquimal ( NGC 2392 o C39) amb un filtre antipol·lució fent projecció per ocular de 15 mm. Aquí us deixo les dues fotos amb una petita descripció de com les he fet.

Ampliació d'una foto feta amb Canon 6D a focus primari d'un newton 200/1000 mm. ISO 400 i 1/3200 seg d'exposició. Sense cable disparador, premen el botó amb el dit.

Suma de 25 imatges de 6 segons cadascuna. Canon 6D i telescopi newton de 200 mm. Fetes a ISO 51.000 amb filtre antipol·lució i per projecció ocular amb ocular de 15 mm. El vent i el gran augment feien molt difícil aconseguir fotos poc mogudes. La nebulosa només té 48" de diàmetre.

Després de veure alguns exemples de mapes geològics de la lluna vaig voler fer el mateix i agafant una imatge de la lluna i forçant-la molt he obtingut aquest senzill mapa geològic lunar (els colors estan molt saturats i contrastats però són reals):

Per veure algun exemple de més qualitat us deixo aquests enllaços:

http://www.apod.cat/una-lluna-plena-de-colors

http://www.apod.cat/la-iss-i-una-lluna-plena-de-colors

http://www.apod.cat/una-lluna-de-colors

https://ca.wikipedia.org/wiki/Geologia_de_la_Lluna

La segona Lluna plena del mes es diu “blue Moon”, i vol dir Lluna blava o Lluna trista. Aquest no és un fenomen que es doni gaire sovint, i per tant, tot i que la Lluna presenta el mateix aspecte que qualsevol altre dia de Lluna plena, l’he volgut fotografiar. Aquest any tindrem dues “llunes blaves”, una el 31 de gener i una el 31 de març. La del 31 de gener és la que jo he fotografiat. Us la penjo aquí perquè us animeu a fer el mateix amb la del dia 31 de març. És una segona oportunitat pels qui no ho heu fet encara. Es tracta de fer la foto quan la Lluna està sortint per l’horitzó, ja que si la fem amb la Lluna gaire alta, el terra sempre surt cremat (menys durant els eclipsis totals de Lluna). Aquí teniu una foto feta amb un teleobjectiu de 300 mm amb Canon 6D. L’exposició ha sigut de 1/6 segons a f/9 i ISO 400. Feta utilitzant trípode per evitar que la foto surti moguda.

Aquest tipus de fotos són fàcils de fer, i són ideals per iniciar-se en aquest mon de la fotografia astronòmica. Serveix gairebé qualsevol càmera (recordeu que els mòbils no són càmeres i no us serviran), millor si la poseu en un trípode o recolzada en algun lloc.

Animeu-vos!

El passat 21/8/2017 vaig tenir la sort de poder veure i fotografiar en excel·lents condicions l’eclipsi de Sol total dels EEUU. Vam estar a Glendo, un petit poble de Wyoming que estava en la línia de centralitat. Vam poder gaudir de 2m i 27 seg. de totalitat, i a més el temps ens va permetre veure l’eclipsi sencer sense cap núvol, des del primer contacte fins al quart contacte. En total van ser unes 2 h. i 45 minuts que jo he intentat resumir en un fotomuntatge de 14 fotos: 5 de tota la pujada, 4 de l’eclipsi total i 5 més de tota la baixada fins l’últim contacte. El material per fer les fotos va ser el següent:

Canon 600D

Teleobjectiu 70-300 mm a 300 mm

Trípode fotogràfic lleuger i sense seguiment.

Cable disparador

làmina baader

Totes les fotos estan fetes en format raw a ISO 100 i f/16. Només canvia el temps d’exposició, i evidentment que durant la fase total vaig treure la làmina baader i vaig fer les fotos del total sense filtres.