Observació del trànsit entre l´estació espacial internacional (ISS) i el sol a prop de Calders a càrrec de l´ Agrupació Astronòmica de Manresa Núria Camps
L’Agrupació Astronòmica de Manresa ha fet recentment una sortida d’aquelles que mereixen la pena. Va anar a la urbanització de la Guàrdia, a Calders, per fotografiar l’estació espacial internacional (ISS) en el precís moment que passava per davant del Sol, el que ells anomenen un trànsit. Aquest, en concret, es produeix un cop l’any a menys de vint quilòmetres de Manresa, normalment per aquestes dates.
L’observació va permetre fotografiar l’estació a 437 quilòmetres de distància i el trànsit només va durar… mig segon. Núria Camps, presidenta de l’associació, n’explica la raó. «Quan la nau passa molt a prop nostre (400 km) la veiem anar molt de pressa, i creua tot el disc solar en només mig segon, fet que fa molt difícil l’observació i la fotografia. En canvi, quan és lluny (1.000 km) triga una mica més de tres segons a creuar tot el disc del sol, però llavors sembla un punt negre a la foto!»
La ISS, apunta Camps, «es pot veure habitualment a la nit com un punt brillant que es desplaça força ràpidament i que, a diferència dels avions, no fa pampallugues». De dia, en canvi, és invisible per la llum del Sol i només es pot fotografiar quan hi creua pel davant.
Per veure-la i, sobretot, per captar-la, però, cal saber cap on mirar i, sobretot, com fer-ho, i disposar d’un equip específic, com ara «telescopis amb motor i càmeres que facin les fotos molt ràpidament». A banda, cal tenir en compte que «el Sol és un objecte molt perillós, que només podem mirar o fotografiar amb filtres especials».
«En aquesta ocasió, hem fotografiat l’ISS passant per davant del Sol, però també es pot fer quan passa per davant de la Lluna, tot i que encara és més difícil». En el seu cas, «no és el primer cop que aconsegueixo fer aquest tipus d’imatges, però sí que és el primer cop que l’he pogut fotografiar tan gran», fins a intuir la forma de la nau.
Com ho va saber? «Fa uns anys vaig descobrir que aquest fenomen està a l’abast dels aficionats», sempre que es tingui a disposició «cert equip específic per poder-lo mirar, gravar i/o fotografiar. Aleshores, vaig veure que a Internet hi ha pàgines que fan les prediccions de quan passarà per davant del Sol, i on es podrà veure. Des de llavors, de tant en tant, faig un cop d’ull per veure si hi ha algun trànsit interessant i a prop de casa. La web que més m’agrada i que faig servir es diu https://transit-finder.com/ i és relativament senzilla d’utilitzar, malgrat que calen coneixements bàsics d’orientació i d’interpretació de dades i, a més, és en anglès». També cita www.heavens-above.com.
Per anar a veure aquest trànsit, que la presidenta de l’Agrupació Astronòmica de Manresa defineix com «un eclipsi en miniatura, ja sigui de la ISS, de Mercuri o de Venus», es van desplaçar a Calders un equip de vuit persones, quatre de les quals van fer fotos, mentre que una cinquena va preferir mirar-lo en directe amb el seu telescopi; els tres restants hi van anar d’acompanyants. «Entre tots dúiem quatre telescopis, quatre càmeres fotogràfiques i un teleobjectiu fotogràfic (també molt apte per a aquest tipus de fotografies)». A més, «tots portàvem els rellotges a l’hora exacta i vam començar a disparar en mode de ràfega pocs segons abans que es produís el trànsit». El resultat, a la imatge inferior: senzillament, espectacular.
