MITOLOGIA DEL NOM DELS PLANETES.

La mitologia grega comença en el temps d'Homer, o sigui en el segle X AC essent la lliada el primer document escrit de Grècia. És un llibre que està per sobre la brutalitat i pressuposa ja una cultura refinada.

Els grecs feren als deus a la seva imatge. En canvi, els egipcis tenien divinitats amb cap d'home i cos d'animal (esfinx) o cos d'home i cap d'àliga (horus). Els assiris lleons o toros alats, etc...El miracle de la mitologia grega fou l'humanització dels deus i s'alliberen així del temor a un desconegut omnipotent.

La primera en apareixer després del caos fou Gea (la Terra). Gea és la mare universal, la mare de tots els deus. Engendrà, de primer a Urà (el cel), i juntament amb ell procreà els sis titans: Oceà, Ceos, Crios, Hiperion, Japeto, i Cronos i les sis titànides, Teia, Rea, Temis, Mnemosina, Febea, i Tetis, així com també als Cíclops, cada un d'ells amb cent mans i cinquanta caps i en el mig del seu front hi havia un sol ull enorme i circular (d’aquí ve el seu nom, cyclos = cercle i ops = ull) eren tots uns gegants més alts que les muntanyes i amb una força destructora, els Hecatonquiros. Tots ells foren odiats per Urà i reclosos a les entranyes de la terra.

Gea, irritada per aquesta acció, els va convèncer de que es rebel·lessin  contra Urà, i Cronos li arrencà els testicles, de la sang d'Urà caiguda sobre Gea, varen néixer els Gegants i les Fúries. Els Titans donaren el poder a Cronos i la llibertat als seus germans. De la sang d'Urà que caigué al mar va néixer Afrodita o Venus.

Els Titans governaven el mon, de primer i eren, també, molt grans i amb molta força. El més important de tots ells era Cronos (en la mitologia llatina fou anomenat Saturn), que després governà sobre tots ells fins que el seu fill Zeus, (o Júpiter) el destronà i repartí a sorts l'Univers amb els seus germans. A Neptú (Poseidon) li correspongué el domini de les aigües, i per tant dels oceans i Plutó que quedà com a amo de les profunditats de la terra.

Zeus quedà com a deu sobirà senyor del cel i de la pluja, governant dels núvols i amo del llamp. El seu poder era, per tant, superior al de totes les demés divinitats juntes.

Cronos tenia la costum de menjar-se tots els fills que tenia amb la seva esposa Rea, que, embarassada de Zeus, el seu sisé fill, per tal de salvar-lo va anar a tenir-lo a Creta, i al retornar a l'Olimp va simular el part, donant-li a Cronos una pedra embolcallada, que Cronos s'empassà tot seguit. Cronos devorava als seus fills perquè sabia que un dels seus fills el destronaria i volia evitar-ho.

Rea havia deixat a Zeus a la cura dels Coribants, els qui el feren alletar per la cabra Amaltea. Zeus, més tard, va donar a les filles de Meliso, rei de Creta, que també havien tingut cura d'ell una de les seves banyes, assegurant-los que els hi proporcionaria tot allò que poguessin desitjar, és el conegut "corn de l'abundància".

També Zeus ja adult, va forçar al seu pare a tornar-li aquella pedra que s'havia engolit pensant que era ell i va dipositar-la a Delfos on va ésser molt venerada pels sacerdots d'allà.

Va haver-hi, després, una gran lluita entre Cronos (Saturn) ajudat pels Titans i Zeus ajudat pels seus cinc germans que havia fet tornar al seu pare al mateix temps que la pedra i cinc germanes, també. Va ser una guerra que amenaçava en destruir a tot l'Univers.

Els Titans foren vençuts en part perquè Zeus va alliberar als Ciclops que l'ajudaren a ell, i també perquè un fill del Tità Japeto (Prometeo) va aliar-se amb Zeus.

L'altre fill de Japeto fou Atlas que portava al mon a les seves espatlles. Era expert en Astrologia i l'inventor de l'esfera. Visqué a Mauritània i el seu poble era conegut com els Atlàntides.

MITOLOGIA DELS NOMS DELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

Mercuri

Mercuri (Hermes per els grecs) significa Missatger del comerç i les mercaderies.

Se li atribuïen moltes funcions com ser l'inventor de  la paraula i dels pensaments dels  homes Ajudava al seu pare fins i tot en accions no gaire legals. Portava les animes dels morts als inferns , trencava la unió de l'anima amb el cos. Era també el deu de l’eloqüència i dels viatges i també dels lladres perquè va robar el trident a Neptú, les fletxes a Apolo, l'espasa a Mart i el cinturó a Venus.

Tantes funcions en un sol deu fa pensar en que hi havia diferents Mercuris i de fet Ciceró en el seu llibre " De Natura Deorum" en reconeix cinc.

1) El fill del cel i del dia.

2) El fill del Valor i de Foronis.

3) El fill de Jupiter i Maia.

4) El fill del Nil.

5) El que va matar a Argos.

Però sembla que en realitat era la unió de dos: el de l'antic Egipte anomenat allà Thot i el fill de Jupiter i Maia.

A Egipte, Mercuri era el conseller d'Osiris i es dedicava a potenciar el comerç i les arts de tot el país i va donar als egípcia els primers coneixements d' Astronomia. Els egipcis el representaven amb cap de gos.

El Mercuri fill de Júpiter i de Maia era també molt espavilat amb una hàbil eloqüència i un hàbil negociador, el que va fer que Júpiter l'anomenés missatger dels deus. Li va tocar en herència Les Gàlies, Espanya i Itàlia.

El culte a Mercuri era oferir-li les llengües dels animals sacrificats en honor a la seva eloquència. Se li oferien també la primera figa madura de l'arbre. Se'l representava amb ales als peus, a la mà esquerra una bossa i a la dreta un ram d'olivera i un caduceu (vara llarga amb dues serps en forma d'arc alades també) que tenia la virtut de calmar les discòrdies, regal d'Apolo per acabar una disputa entre ells dos.

El bastó es el símbol del poder, les serps de la prudència, les ales de la diligència, qualitats totes necessàries per sortir amb bé en totes les seves empreses. El seu símbol és el gall.

Es dona el seu nom al planeta degut a la rapidesa amb que ha de girar al voltant del Sol, doncs  només tarda 88 dies.

Deessa de la bellesa.

Nascuda de l'escuma del mar de la sang d'Urà castrat per Saturn. Fou la mare de Cupido i era la deessa de l'amor i s'exercia la prostitució en els seus temples.

En  antigues representacions se la veu sortint del mar a sobre d'una gran petxina, impulsada per dos Tritons o per dos dofins en una mà portava el cetre i en l'altre una poma.

Es dóna el seu nom al planeta perquè probablement és el més bonic en quant a la seva brillantor.                             

Molt poques civilitzacions al llarg de l'historia han deixat de donar culte a la Terra. Egipcis, Siris, Frigis, Escites, Grecs, Romans, etc... tots han tingut cerimònies d'adoració a la Terra.

Hesiodo explica que va néixer després del Caos i va maridar-se amb el Cel. Ella és la que va ser mare de tots els deus i gegants, dels bons i dels dolents, de les virtuts i els vicis.

Se la coneixia amb altres noms tals com Tites, Ops, Tellus, Vesta, Cibeles o Gea.

La majoria dels antics tenien la creença de que l'home havia nascut de la Terra empapada d'aigua (fang) i escalfada pel Sol.

Se la representava acompanyada d'un corn de l'abundància, i a vegades amb una corona de flors. No és d’estranyar doncs que es donés aquest nom al planeta on vivia l'home i sembla ésser origen de tot el que es pot veure.

Deu de la guerra. Fill legítim de Júpiter i Juno.

Segons Hesiodo, Belona, la seva germana li conduïa el carro i els seus fills Fobos (Terror) i Deimos (Temor) l'acompanyaven sempre.

Altres relats expliquen que Juno gelosa de Júpiter perqué havia tingut a Palas (Atenea) del seu cap sense la seva participació va voler tenir un fill sense la intervenció de Júpiter i va acceptar que la deessa de la primavera, Flora, li donés una flor que només tocant-la la fecundaria.

Juno va fer educar al seu fill per un dels Titans el qual li va alliçonar sobre la guerra i la seva dansa preludi de la mateixa.

El planeta rep aquest nom de Mart pel seu color manifestament vermell degut als òxids de ferro de la seva composició mineralògica i que es visible des de la Terra. El color vermell recorda al color de la sang. Als dos satèl·lits que també l'acompanyen se'ls hi ha donat el nom dels seus dos fills. Mart es representa com un home amb casc, una pica i un escut, a vegades damunt del carro governat per Balona.

El més poderós dels deus. Gelosos els Titans del poder il·limitat que tenia Saturn, es revelaren contra ell i el confinaren a una estreta presó.

Júpiter, molt jove aleshores, sortí de l'illa de Creta, on hi havia estat enviat ocultament per la seva mare i, vencent als Titans, va retornar al seu pare la llibertat i se'n tornà a Creta.

Saturn, mal agraït, intentà acabar amb ell però Júpiter el va vèncer per segona vegada  i  el va obligar a refugiar-se a Itàlia.

Júpiter va derrotar també als Titans a Tartesos (Espanya) i una vegada mort el seu pare, va començar el regnat de Júpiter.

Es casà amb Juno, la seva germana, (com el seu pare, Saturn, s'havia casat amb la seva germana Rea, i el seu avi Urà, s'havia casat amb Titea, la seva mare,)

Com que els seus dominis eren massa grans per governar-los un individu sol, els va dividir en diferents governs encarregant a Plutó occident (Gàlia i Espanya), que al morir Plutó varen passar a Mercuri que per aquesta causa passà a ser el deu dels celtes.

Júpiter s'encarregà d'orient, és a dir Grècia i totes les seves illes.

Júpiter va fer lleis, exterminà els bandits, i establí en el mont Olimp la seva morada principal, des d'on governava amb valor, prudència i justícia, qualitats només alterades pel seu gran ardor amorós tant per les noies com els nois bells i que foren la causa de les desavinences amb la seva esposa, Juno, que van portar-la fins i tot a conspirar contra ell.

Després de 62 anys de regnat, morí a Creta, als 120 anys, on pot veure’s el seu sepulcre prop de Gnosos.

Se'l representa majestuós, amb barba assegut al seu tron i portant a la mà dreta al llampec, a la mà esquerra l’estàtua de la Victoria i als seus peus una àguila amb les ales esteses, símbol de que era l'amo del cel, com aquesta au.

Júpiter ocupava el primer lloc de totes les divinitats paganes tant a Grècia, com Egipte, Líbia, etc.

El seu nom donat al planeta és degut, probablement, a que és el planeta més gran de tot el sistema solar.

De tots els satèl·lits de Júpiter, citarem, només als quatre més importants, anomenats satèl·lits Galileans, que són:

 Ió

Ninfa filla del riu Inaco, de la que Júpiter se'n enamorà i transformà en una vaca per ocultar-la de les ires de la seva dona. Juno li envià un tàbac que la piqués contínuament, fet que l'obligava a caminar contínuament. Un cop la picà amb tanta força que va anar a parar al mar Jonic (El mar de Ió) arriant a Egipte on Zeus (Júpiter) li retornà la forma de dona i va tenir-hi un fill de nom Epafos. Els egipcis li donaren el nom de Isis.

Filla del rei de Sidon, Agenor. Jupiter es convertí en toro barrejant-se amb el ramat del seu pare, i cridava l’atenció acostant-se a ella mansament. Europa, afalagada, al veure'l tant dòcil li pujà a sobre, i aquest se l'emportà, a galop a través del mar fins a Creta. Amb ella va tenir tres fills: Minos, Sarpedon i Radamant.

Ganímedes

Princep de Troya. Jupiter se'n enamorà i, prenent la forma d'un àguila, se l’emportà a l'Olimp i l’anomenà el seu servent, el que servia el vi als deus.

Al cel és la constel·lació d'Aquari.

Verge del séquit de Febe (Diana, Selene, Artemis, la Lluna etc)

Estant al bosc, cansada, s'estirà a l'herba on al veure-la Júpiter se'n enamorà i adoptant la forma de Diana la posseí i quan la pròpia Diana a l'hora del bany la va veure deshonrada, l'expulsà del seu grup.

Va tenir un fill, Arcas, i Juno la castigà transformant-la en Ossa.

Saturn

Dit també Cronos, el Temps.

Gelós perquè Urà, el seu pare, tenia masses fills el castrà i de la sang que sortia de la ferida que va anar a parar al mar va néixer Venus, i la que va regar la Terra els Gegants i les Fúries.

Convení amb el seu germà Tità que no tindria fills mascles per passar-li el domini després a ell i per aquesta raó els devorava cada vegada que en naixia un d'ells fins que la seva dona, Rhea va fer-li empassar un pedra per comptes de Júpiter. Quan més tard, Júpiter alliberà del ventre del seu pare, també a Neptú i Plutó, Tità s'enfadà i el va fer presoner.

Júpiter l'alliberà però després es rebel·là contra ell i el destronà, desterrant-lo a Itàlia. Allà es dedicà a ensenyar l'agricultura als homes i tots els seus coneixements, per la qual cosa el país prosperà i els obtingué l'anomenada edat d'or.

També aquí s'enamorà de la nimfa Filisa i per no despertar l'ira de Rhea es convertí en cavall per posseir-la i d'aquesta unió nasqué Quirón. Quirón era un centaure (cos meitat cavall i meitat home).

Se’l representa com un vell amb una dalla per demostrar que el temps ho destrueix tot o com una serp que es mossega la ca per demostrar la perpetuïtat del cercle. A vegades també per un rellotge de sorra.

En quan a Quirón, la gruta on vivia, fou l'escola més famosa de Grècia. Tenia per deixebles a Nestor, Teseo, Melagro, Ulisses, Castor i Polux i també a Aquiles i ensenyà a tots aquests medicina, cirurgia i també astronomia.

Va fer el calendari que va guiar als Argonautes (princeps grecs que pujaren a la nau d'Argos per anar a la Colchida en busca del "vellocino de oro").

El satèl·lit més important és Tità descobert per Huygens al 1655. Tots els altres satèl·lits de Saturn tenen noms mitològics com ara: Mimas, Encelado, Dione, Rhea, Hiperion, Japeto, Febe etc.

Fins l'aparició del telescopi, Saturn fou el més llunyà del Sistema Solar i el seu color groguenc el feu sinònim de mala sort. Pot ser per això es donà el nom de Saturn a aquest planeta com si fos l'originari de la família planetària i el més llunyà de tots.

Descobert per William Herschel al 1781, fou batejat pel mateix amb el nom de Jordi III, en reconeixement al rei d'Anglaterra, però la resta del mon es revelà contra aquesta proposició i al final s'acceptà el nom proposat per Bode, d'Urà, el pare de Saturn.

Urà, també conegut com el Cel, Fill de l'aire i de la Terra es casà amb la seva mare, la Terra (Gea) i dels qui varen néixer, Saturn, Rhea, l'Oceà, els Titans, però amb la temença d'engendrar fills terribles, els tenia tancats sense ensenyar-los el dia, irritada Gea de tot això alliberà a Saturn, que sorprengué al seu pare i el mutilà. De la sang que caigué a la Terra varen néixer els gegants i les fúries i les nimfes dels boscos i de la que va caure al mar, va néixer Afrodita o Venus que va ser portada per les ones fins a Xipre.

L'historiador Diodoro el representa com el primer rei dels Atlàntides i assenyala que degut als seus grans coneixements astronòmics i a la seva bondat li donaren el títol de rei etern  de l'Univers, a pesar de que als 32 anys del seu regnat fou destronat per el seu fill Saturn i enterrat a l'illa de Creta.

Tots el seu satèl·lits porten també noms mitològics tals com; Oberó, Titania, Umbriel, Ariel, Miranda i cap d'ells presenta disc, doncs són molt petits.

L'eix de rotació d'Urà esta contingut en el pla de la seva òrbita, això indica que una nit polar dura 42 anys i el mateix pel pol que hi toca el Sol, ja que té un període de 84 anys per donar la volta al Sol.

Es va escollir el nom d'Urà per Bode perquè Urà era el pare de Saturn i per tant més lluny en el temps.

Neptú era conegut com Poseidon pels grecs. Era un dels titans fills de Saturn i Rhea, per tant germà de Júpiter i de Plutó, i que en el sorteig dels dominis de l'univers, un cop vençut el seu pare li correspongueren els Oceans, així com els mars i les illes que aquests envoltaven.

Es casà amb Anfitrite, filla del tità Oceà. Tenia la seva estança, un palau d'or, al lloc més profund de mar Egeu i viatjava amb una carrossa tibada per cavallets de mar.

Els monstres marins el reconeixien com a rei, i li obrien tots els camins de dins l'aigua. Visitava l'Olimp amb freqüència.

Havent dit Júpiter que seria venerat a l'Atica aquell deu que donés el millor present als homes ell els donà al Cavall.

Hi ha molts reis del mar en l'antiguitat. A Egipte, n'apareix un casat amb Libia. Es deia Neptú a qualsevol guerrer famós que arribés per mar o regnés amb fama per alguna illa.

Se’l representa assegut en el seu carro i portant el trident.

El seu satèl·lit més important es Tritó, seguit per Nereida, més petit, (300 km de diàmetre) i òrbita la més excèntrica.

Plutó (Hades)

Era el tercer germà de Zeus (Júpiter) i en la repartició li correspongué el domini del mon subterrani i dels morts.

Era l'amo de les riqueses sepultades a l'interior de la Terra i de tots els metalls preciosos, per això també li deien Dis que vol dir ric en llatí.

Tenia un casc que feia invisible a qui el portava.

No anava quasi mai a l'Olimp, era un rei molt temible però just i no malèfic.

Es casà amb Perséfone (Proserpina) filla de Júpiter i de Ceres (la seva germana, també) que va raptar de la Terra per fer-la la reina dels inferns. Júpiter aconseguí que passes la meitat del any a cada lloc, es a dir, sis mesos a fora i 6 a l'interior de la terra. Quan està a fora la seva mare, Ceres està contenta i produeix fruits i madura als cereals, i quan s'entorna les filles cauen i és la tardor i l'hivern.

Plutó era sobirà dels morts, però no de la pròpia mort a la que els grecs anomenaven Tanatos.

Presenta una òrbita molt excèntrica interferint a la de Neptú.

Se'l representa muntat en un carruatge moltes vegades acompanyat de Proserpina i tirat per dos cavalls negres. Se li sacrificaven animals de color negre, i el seu número era el dos.

Al planeta se li va donar el nom de Plutó segurament per la seva posició en les profunditats fosques de la llunyania.

El Sol (Apolo, Febo)

Els egipcis presumeixen d'haver proporcionat als grecs tota la seva mitologia, cosa que probablement és certa.

L’assenyalaven com un príncep d'una bellesa tal que donà el seu nom al Sol. Pels egipcis era Osiris, però cada cultura li havia donat un nom per la seva lluïssor, per portar a tot arreu la fecunditat de les collites, així era el Baal de Caldea, Adonis dels àrabs, Dionis dels indis, Mitras dels perses, etc.

Als egipcis els ensenyà les ciències i les arts.

Després de fundar amb Neptú la ciutat de Troya, Apolo va anar a Delos i després a Delfos i allà ensenyà als grecs astronomia, les fases de la lluna, eclipsis etc. així com música i medicina.

Era fill de Júpiter i de Latona i germà de Diana.

Perseguida Latona per la fúria de Juno, va refugiar-se a l'illa de Delos que li oferí Neptú i allà donà llum als seus dos fills bessons: Apolo i Diana (Artemisa)

Apolo s'enamorà, per les males arts de Cupido, de la nimfa Dafne, i que al aconseguir-la el riu Peneo la transformà en llorer.

Matà a la serp Pitón que perseguí a la seva mare, i va posar la seva pell per cobrir el trípode on la sacerdotessa feia els seus oracles. D'aquí ve la paraula pitonissa.

Es barallà amb el seu pare perquè va matar amb el seu llamp al seu fill Esculapi que havia curat a Hipólit, i matà als Ciclops que havien forjat el llamp de Zeus, per la qual cosa fou expulsat del Olimp fent de pastor aquí a la terra (per això se'l venera com a rei dels pastors)

Perdonat més tard per Júpiter aquest li confià el treball de repartir la llum del Sol.

Té tres noms: Febo quan està al cel, i se'l representa assegut a un carro tibat per 4 cavalls blancs, Liber quan està a la terra i Apolo quan està a l'infern.

Vivia al mont Parnàs en companyia de les 9 muses i els seus oracles eren molt famosos, (Delos, Delfos i altres)

La seva imatge és sempre jove perquè el Sol no s'envelleix ni es debilita mai, d'una gran bellesa, sense barba, de cabells rossos i corona de llorer, pot portar un arc, fletxes i escut.

Era el déu de la medicina perquè gràcies a ell les plantes curatives creixien.

El Colós de Rodes era una estàtua d'Apolo.